Liliana és una obra d’art total. Una meravella de les arts gràfiques, la poesia i la il·lustració, que exalta un univers fantàstic, un bosc que és presentat com una catedral. No és estrany, en aquest sentit, que el 2005, en plena celebració de l’Any del Llibre i Lectura, el Museu Nacional de Catalunya li dediqués l’exposició Liliana. El món fantàstic d’Apel·les Mestres. Una exposició orientada a recordar el seu valor a com a amalgama entre diverses arts (literatura, dibuix, disseny) que evidenciava la seva filiació inequívocament modernista. La confecció material del llibre —l’ús de tres tintes, la compaginació, la selecció del paper, les vinyetes, els enquadraments i la disposició dels dibuixos— el presentava com un objecte d’art únic, singularíssim.. Seguir leyendo
Apel·les Mestres va crear una obra d’art total que barreja literatura, dibuix i disseny, i que en plena era de la novel·la gràfica recorda la importància material dels objectes culturals
Liliana és una obra d’art total. Una meravella de les arts gràfiques, la poesia i la il·lustració, que exalta un univers fantàstic, un bosc que és presentat com una catedral. No és estrany, en aquest sentit, que el 2005, en plena celebració de l’Any del Llibre i Lectura, el Museu Nacional de Catalunya li dediqués l’exposició Liliana. El món fantàstic d’Apel·les Mestres. Una exposició orientada a recordar el seu valor a com a amalgama entre diverses arts (literatura, dibuix, disseny) que evidenciava la seva filiació inequívocament modernista. La confecció material del llibre —l’ús de tres tintes, la compaginació, la selecció del paper, les vinyetes, els enquadraments i la disposició dels dibuixos— el presentava com un objecte d’art únic, singularíssim.. Más información. Onze anys després de l’exposició, Barcino incorpora a la col·lecció “Imprescindibles” una nova edició de Liliana. A cura d’Anna Fernández-Clot i amb una introducció de Josep M. Domingo, l’operació posa a l’abast del públic general un llibre preciós. No només s’hi reprodueixen les il·lustracions incloses en la primera edició, feta per la Impremta Oliva de Vilanova el 1907, tan representatives de l’estil de Mestres, sinó també materials que n’expliquen la difusió posterior, com la nova versió del text i els figurins que l’autor va preparar per a l’espectacle musicat per Enric Granados el 1911. L’aparició d’aquest llibre, en plena era de la novel·la gràfica, ens recorda la importància material dels objectes culturals, especialment d’uns llibres que, com apuntava Alexandre de Riquer, amic de l’autor, eren clars indicadors del nivell cultural d’un país. Un segle més tard, ens vestim de gala per celebrar aquest prodigi de les arts del llibre.. Il·lustració interior de Liliana, d’Apel·les Mestres.. L’estilització del dibuix, detallista i delicat, converteix els protagonistes del poema (tres gnoms, una dona-flor, uns silfs, tota mena d’insectes i flors) en éssers propers i entranyables, que conviuen en un món mitificat i simbòlic. En mans de Mestres, el dibuix d’una arrel de gerani gelat (p. 121) sembla un ésser fabulós. Liliana és, va apuntar Frederic Mistral, una obra de somni (rêverie) que emana d’una natura idealitzada, que l’autor, com Rusiñol, va convertir en objecte de sacralització. Dividit en tretze cants, el poema explica els tràfecs de tres gnomos (Flok, Mik i Puk) que responen a estereotips diferents i que protegeixen, amb el seu treball, “tot lo que creix, lo que floreix i riu” en un bosc esponerós i animat.. Dues amenaces pesen en aquest microcosmos enlluernador: l’home, que destrueix allò que reneix i porta vida, i Liliana, la dona-flor del gorg, que, amb el seu encís introdueix la discòrdia en el trio protagonista. El llibre és un cant a la diversitat de flors, plantes i animalons que habiten la selva dels gnoms, la plana dels silfs i el gorg de les nadales. En aquest lloc harmònic, del qual ha estat expulsat l’home, Liliana apareix com un ésser fantàstic que trasmuda la pau del lloc. Un rossinyol, l’ocell de l’amor romàntic, queda també pres de l’encís: “Mon ésser, mon viure, / mon somni més blau / que més me fa lliure / com més me fa esclau”.. El poema conté elements del folklore català, com les dones d’aigua que protagonitzen un episodi de Departament Amades, amb elements extrets de la mitologia nòrdica —Puk remet al follet homònim del Somni d’una nit d’estiu shakespearià. Com recorda Domingo, l’obra de Mestres, un artista d’ubiqüitat polifacètica i d’ideals republicans i progressistes, s’inscriu en la incipient cultura de masses del tombant del XIX al XX: la premsa popular, la indústria del lleure, el mercat editorial. Amb Liliana, l’autor expressa les possibilitats de fer poesia en un món desencantat. Influït per la Naturphilosophie romàntica, el pensament de Ruskin i la poesia de Whitman, Heine, Bécquer i Verdaguer, el poeta-folklorista-jardiner elabora un cosmos organicista i transcendent. Un refugi —o catedral— obert a atzucacs mundans (l’home hi apareix amb una destral) i sotmès a imperatius ètics (la comunitat s’organitza i resisteix l’atac humà). Com el jardí d’hortènsies que tenia al pis del passatge Permanyer, Mestres converteix la miniatura en part d’una obra total. Un univers suggestiu i líric que farà les delícies de botànics, il·lustradors i lletraferits.. Liliana. Apel·les Mestres. Edició d’Anna Fernández-Clot Introducció de Josep M. Domingo. Barcino. 304 pàgines. 23,70 euros
EL PAÍS
