L’escriptora albanesa Lea Ypi va tenir ressò amb la seva primera novel·la, Lliure, una crònica de la caiguda del comunisme a Albània vista amb els ulls d’una nena que també era una meditació sobre la llibertat. Entre els familiars d’Ypi, el passat dels quals només se li va revelar en ensorrar-se el règim, la figura més singular era la seva àvia Leman, al mateix temps sàvia i protectora. El llibre li estava dedicat, i als agraïments, l’autora confessava: “Em va ensenyar a viure i a pensar sobre la vida. No hi ha cap dia en què no la trobi a faltar”. Al principi d’Indignitat, una foto de Leman gaudint de la seva lluna de mel en plena Segona Guerra Mundial rep nombroses crítiques a Facebook, cosa que mou Ypi a emprendre una dignificació de l’àvia i, alhora, una reflexió sobre la dignitat mateixa.. Seguir leyendo
A ‘Indignitat’, l’autora albanesa visita diversos arxius familiars sota la consigna “Benvinguda a la injustícia històrica”
no-ficció. Crítica. Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia. A ‘Indignitat’, l’autora albanesa visita diversos arxius familiars sota la consigna “Benvinguda a la injustícia històrica”. Lea Ypi al seu estudi, a LondresManuel Vázquez. Marc Casals. L’escriptora albanesa Lea Ypi va tenir ressò amb la seva primera novel·la, Lliure, una crònica de la caiguda del comunisme a Albània vista amb els ulls d’una nena que també era una meditació sobre la llibertat. Entre els familiars d’Ypi, el passat dels quals només se li va revelar en ensorrar-se el règim, la figura més singular era la seva àvia Leman, al mateix temps sàvia i protectora. El llibre li estava dedicat, i als agraïments, l’autora confessava: “Em va ensenyar a viure i a pensar sobre la vida. No hi ha cap dia en què no la trobi a faltar”. Al principi d’Indignitat, una foto de Leman gaudint de la seva lluna de mel en plena Segona Guerra Mundial rep nombroses crítiques a Facebook, cosa que mou Ypi a emprendre una dignificació de l’àvia i, alhora, una reflexió sobre la dignitat mateixa.. Más información. L’autora vol desmentir les acusacions de burgesa i espia contra Leman: “Hi ha una versió d’ella que encara existeix (…), igual que la fotografia sobre una tomba profanada continua existint al costat d’un munt d’ossos escampats al fang”. La història que segueix és la de l’individu escombrat per forces que el sobrepassen. En plena substitució del cosmopolita Imperi otomà per projectes d’Estat nació als Balcans, Leman abandona l’ara grega Tessalònica no només per les sacsejades que genera aquest “repartiment del pastís”, sinó també per evitar un matrimoni de conveniència. Fugint del nacionalisme i el patriarcat, es trasllada a Albània, on té les arrels la família, però som al convuls període d’entreguerres i el pitjor encara ha d’arribar: la Segona Guerra Mundial i, després, un règim comunista que la reprimirà amb duresa, tant a ella com al seu marit, Asllan.. Ypi visita diversos arxius sota la consigna “Benvinguda a la injustícia històrica”. A partir de la informació que hi troba i de les històries de l’àvia, procura reconstruir la fatalitat que la va marcar: albanesa a Grècia, grega a Albània, dona a tot arreu i massa humanista i escèptica com per deixar-se arrossegar pel comunisme. Ypi fa aquesta recreació no només mitjançant el relat en tercera persona, sinó també intercalant-hi cròniques de les seves excursions als arxius i documentació miscel·lània, com ara informes dels serveis secrets, actes parlamentàries, cartes, telegrames i sentències judicials. Igual que a Lliure, Ypi empra els personatges per formular reflexions, sobre la dignitat que dona títol a l’obra, però també sobre la llibertat, la violència subjacent a qualsevol contracte o la deshumanització del capitalisme. De nou, l’autora ens entrega un híbrid de novel·la i tractat de filosofia encarnada.. Al llibre hi ha contraexemples de dignitat, com són Xhafer Ypi, sogre de Leman i polític influent a l’Albània d’entreguerres, o l’empresari tabaquer Gustav, d’origen alemany, que s’associa amb el pare de Leman. En ambdós casos, la indignitat prové de la manca de consciència moral, Xhafer perquè es considera un simple administrador, i Gustav perquè és un empresari sense escrúpols. En canvi, per a Ypi la dignitat té a veure amb la llibertat exercida moralment: “Crec que només som lliures quan intentem fer el que és correcte”. Aquesta és la dignitat que Leman va mostrar en el seu combat desigual contra el patriarcat i la història, i aquesta és la força ètica que ens fa humans. La novel·la no pot fer tornar l’àvia que Lea Ypi troba tant a faltar, però, amb el seu poder d’evocació, la recorda i dignifica.. Indignitat. Lea Ypi. Traducció de Míriam Cano. Angle. 368 pàgines. 21,90 euros. Normas ›. Mis comentariosNormas. Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos. Please enable JavaScript to view the comments powered by Disqus.. Arxivat A. Assaig. Memòries. Escriptors. Literatura. Editorials. Novel·la. Albània. Crítica literària. Si está interesado en licenciar este contenido, pinche aquí
