Profund és el pou del passat. No hauríem de qualificar-lo d’insondable?”. Amb la primera frase de Josep i els seus germans (Comanegra), traduït per Ramon Monton, hem fet ja la primera passa, pou endins, i res del que trobarem després ens serà aliè. Comença amb aires d’assaig adornat de sentències oraculars, però aviat apareixen velles històries, personatges i divinitats familiars, coneguts des de l’escola i els bancs de la catequesi, dels quals crèiem saber-ho tot sense saber-ne res. Llegirem la Bíblia de nou mentre passem planes, sobretot el Gènesi, inclús el Nou Testament, només profetitzat a través de la vida de Josep, l’heroi magnífic de la humanitat envejat pels seus germans, en aquesta “recreació festiva”, “obra teatral litúrgica” i a la vegada mirall, on cal que es miri el lector, com s’hi mira el Thomas Mann lector i escriptor, i com fa que s’hi miri el protagonista, escollits ambdós per la gràcia divina de la literatura.. Seguir leyendo
No sabem com es llegiran en el futur moltes obres de la nostra època, però si n’hi ha que poden sostenir-se com si fossin textos sagrats, ‘Josep i els seus germans’ n’és una
Profund és el pou del passat. No hauríem de qualificar-lo d’insondable?”. Amb la primera frase de Josep i els seus germans (Comanegra), traduït per Ramon Monton, hem fet ja la primera passa, pou endins, i res del que trobarem després ens serà aliè. Comença amb aires d’assaig adornat de sentències oraculars, però aviat apareixen velles històries, personatges i divinitats familiars, coneguts des de l’escola i els bancs de la catequesi, dels quals crèiem saber-ho tot sense saber-ne res. Llegirem la Bíblia de nou mentre passem planes, sobretot el Gènesi, inclús el Nou Testament, només profetitzat a través de la vida de Josep, l’heroi magnífic de la humanitat envejat pels seus germans, en aquesta “recreació festiva”, “obra teatral litúrgica” i a la vegada mirall, on cal que es miri el lector, com s’hi mira el Thomas Mann lector i escriptor, i com fa que s’hi miri el protagonista, escollits ambdós per la gràcia divina de la literatura.. Seguir leyendo
