Què significa traduir? Què enclou i desclou, la traducció literària? La qüestió ha atiat l’interès de pensadors de cada casa, que han teoritzat a bastament sobre la tasca, cadascú des de la seva finestra (filosòfica, lingüística, estètica, cultural, política). A casa nostra, la passió per l’ofici és el germen de Les dues ales d’un ocell, una conversa entre Dolors Udina, Antoni Clapés i Mireille Gansel —tres traductors conspicus— que Raig Verd ha decidit traslladar al paper.. Seguir leyendo
‘Les dues ales d’un ocell’ dedueix que la feina del traductor és una forma d’eixamplar l’horitzó
Què significa traduir? Què enclou i desclou, la traducció literària? La qüestió ha atiat l’interès de pensadors de cada casa, que han teoritzat a bastament sobre la tasca, cadascú des de la seva finestra (filosòfica, lingüística, estètica, cultural, política). A casa nostra, la passió per l’ofici és el germen de Les dues ales d’un ocell, una conversa entre Dolors Udina, Antoni Clapés i Mireille Gansel —tres traductors conspicus— que Raig Verd ha decidit traslladar al paper.. Más información. A l’origen d’aquest diàleg, la voluntat de traduir, en paraules, “una manera d’habitar el món” modelada per l’experiència radical de la traducció. Radical en el sentit literal, d’arrel: l’arrel que nodreix i dona tremp al viure. Vet aquí el punt de partença d’aquestes memòries compartides: la traducció com a mitjà d’autoconeixement, com a procés de forja del propi univers, del propi ésser. La vida i la literatura empeltades l’una en l’altra. La conversa va trenant tres trajectòries vitals amb el fil comú de la literatura, una reflexió compartida que beu de l’experiència personal per anar dibuixant una ètica de la traducció com a pràctica d’acollida i hospitalitat lingüística.. Hi trobareu referents, llibres que els han marcat, aprenentatges, dificultats i consells sobre l’ofici que superen les disquisicions tècniques per penetrar el nucli humanístic de la traducció. Si algú es pregunta per què —d’entre totes les qüestions que posen sobre la taula— els traductors no han abordat la peremptòria amenaça de la IA sobre la professió, la resposta es desprèn de la mateixa conversa. Udina, Clapés i Gansel han volgut parlar del que suposa reescriure un text per a una ànima humana, i d’allò que suposa que una ànima —una d’específica i situada— faci renéixer un text, un de nou, des del seu concretíssim ser-en-el-món.. Entre moltes altres qüestions, la conversa aborda la distinció —sempre porosa— entre poesia i prosa, la comesa —àrdua— del traductor: transferir d’una llengua a l’altra la força expressiva del text, preservar el dring d’un poema, projectar els mots en el temps perquè fruitin en el context d’arribada.. Traduïm més enllà de les paraules, capint i traslladant “els matisos ínfims que bateguen en un mot”. Però què implica, realment, ser fidel a l’original? Com calibrar el marge inevitable d’interpretació que comporta tota reescriptura? Si Udina recorda que “servir l’original no significa servitud”, Gansel apunta que la fidelitat hauria d’entendre’s com a lleialtat a la pròpia aproximació a l’altre. I Clapés hi afegeix que traduir un autor és incorporar-lo “com una nova escriptura en la nostra”.. Cada traducció és una nova entrada del text en la història. En traduir, es forja una “poètica col·laboradora” que atorga al llibre reescrit una vida nova; l’autoria es multiplica, es comparteix. Clapés i Gansel parlen del fet de ser traduïts com a poetes: “Et converteix en hermeneuta de la teva pròpia obra”, explica Clapés. “Els poemes traduïts ja no em pertanyen”.. La traducció, com a reescriptura, implica una ètica de l’acolliment. Com recorda Montserrat Bacardí a l’epíleg, “exigeix generositat i humanisme” per part del traductor d’un text i de la seva cultura receptora. En un gest de descolonització de la traducció, neix l’atenció a les llengües minoritzades o perifèriques —el quebequès, el romanx, el vietnamita—, que Clapés, Gansel i Udina han traduït al català. Traduir és fer lloc. Crear terra nova, guanyar terreny al mar; eixamplar l’horitzó.. Les dues ales d’un ocell. Antoni Clapés, Dolors Udina i Mireille Gansel. Raig Verd. 160 pàgines. 14,90 euros
