Torna l’estiu i amb l’estiu torna també una de les desventures recurrents de la canícula: la temptativa de lectura a la platja. Si no supera la categoria de “temptativa”, és perquè vuit de cada deu vegades acaben sent intents benintencionats que ensopeguen amb la incomoditat ambiental. Diu el mantra de Beckett: “Has fracassat mai? No hi fa res. Torna-ho a intentar, fracassa una altra vegada, fracassa millor”, síntesi perfecta del meu esforç estèril per llegir amb normalitat en un context platgívol. I tanmateix, he conegut gent que se’n surt, individus supradotats que són capaços de vèncer l’adversitat sorrenca i cavalcar heroicament les dunes d’un llibre. En l’enèsima croada per estudiar-ne els rudiments, m’he lliurat al treball de camp i aquestes són algunes de les coses que he vist, arran de mar, en matèria llibresca. Seguir leyendo
Torna l’estiu i amb l’estiu torna també una de les desventures recurrents de la canícula: la temptativa de lectura a la platja. Si no supera la categoria de “temptativa”, és perquè vuit de cada deu vegades acaben sent intents benintencionats que ensopeguen amb la incomoditat ambiental. Diu el mantra de Beckett: “Has fracassat mai? No hi fa res. Torna-ho a intentar, fracassa una altra vegada, fracassa millor”, síntesi perfecta del meu esforç estèril per llegir amb normalitat en un context platgívol. I tanmateix, he conegut gent que se’n surt, individus supradotats que són capaços de vèncer l’adversitat sorrenca i cavalcar heroicament les dunes d’un llibre. En l’enèsima croada per estudiar-ne els rudiments, m’he lliurat al treball de camp i aquestes són algunes de les coses que he vist, arran de mar, en matèria llibresca. Seguir leyendo
més ben ditColumnaArtículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordadoEn el meu treball de camp he quantificat dotze llibres tancats i seixanta telèfons obertsUna dona llegint a la platja.Javier HernándezDavid GuzmanEn el meu treball de camp he quantificat dotze llibres tancats i seixanta telèfons oberts – Torna l’estiu i amb l’estiu torna també una de les desventures recurrents de la canícula: la temptativa de lectura a la platja. Si no supera la categoria de “temptativa”, és perquè vuit de cada deu vegades acaben sent intents benintencionats que ensopeguen amb la incomoditat ambiental. Diu el mantra de Beckett: “Has fracassat mai? No hi fa res. Torna-ho a intentar, fracassa una altra vegada, fracassa millor”, síntesi perfecta del meu esforç estèril per llegir amb normalitat en un context platgívol. I tanmateix, he conegut gent que se’n surt, individus supradotats que són capaços de vèncer l’adversitat sorrenca i cavalcar heroicament les dunes d’un llibre. En l’enèsima croada per estudiar-ne els rudiments, m’he lliurat al treball de camp i aquestes són algunes de les coses que he vist, arran de mar, en matèria llibresca.He vist una nena de quatre anys buidant un cubell d’aigua sobre una novel·la abandonada. He vist dos avis castigant-se les cervicals a la tovallola. He vist poemaris amarats de crema invisible 50 plus. He vist un llibre de Pérez Reverte que ha acabat dins l’aigua i m’ha semblat poètic. He vist un camí de formigues desfilant per una antologia de Salvat-Papasseit. He vist lectors contorsionats amb la mateixa pàgina perdent el temps entre postures. He vist un para-sol amb cites zen de Paulo Coelho. He quantificat dotze llibres tancats i seixanta telèfons oberts. He vist una noia amb ulleres de sol que es torçava de riure amb Terry Pratchett. He vist un novel·la sobre castells i un castell fet de novel·les. He vist un adolescent cantant Bad Bunny amb la perícia dels aedes. He vist un senyor que amagava el seu llibre amb paper de diari. He vist lectors en guerra contra l’altaveu de la tovallola veïna. He vist dos americans nostàlgics devorant les seleccions del Reader’s Digest. He vist tres quaderns d’activitats, dos reculls de sudokus i un mòbil que treia fum amb el Paraulògic. He vist l’aterratge precís d’una pilota de volei sobre el rostre impertèrrit d’un lector voraç. He vist un nen emocionat amb els encerts del Duolingo. He vist dos adolescents hiperventilant amb les pàgines més tòrrides d
EL PAÍS
