Tots els homes per naturalesa volen saber és una frase d’Aristòtil i també és l’últim títol traduït al català de la francesa d’origen algerià Nina Bouraoui. Nascuda el 1967, és una escriptora del Magrib, escindida entre dues identitats reconciliables després de la guerra d’independència i la guerra civil que va venir després.. Seguir leyendo
Inspirada en la seva vida, a ‘Tots els homes per naturalesa volen saber’ l’autora evoca la sensació d’estranyesa del país on va créixer i la lluita contra la pròpia homofòbia
Tots els homes per naturalesa volen saber és una frase d’Aristòtil i també és l’últim títol traduït al català de la francesa d’origen algerià Nina Bouraoui. Nascuda el 1967, és una escriptora del Magrib, escindida entre dues identitats reconciliables després de la guerra d’independència i la guerra civil que va venir després.. L’obra, inspirada en la pròpia vida de l’autora, explica una infantesa postcolonial a Algèria. La protagonista és una nena a Alger en una època en què tots els francesos ja se n’han anat. Durant molts anys, Algèria va ser francesa. Quan es va independitzar als anys seixanta, els francesos van començar a anar-se’n, excepte la mare de la narradora: ella ho va fer a la inversa, es va enamorar d’un algerià a París i se’n va anar amb ell a Algèria, i allà va tenir dues filles franceses que no saben l’àrab ni per parlar amb la seva àvia algeriana.. La protagonista recorda la mare francesa assetjada per liberal, cristiana, i també els perfils de les dones a la platja, i la seva amistat amb un noi, que es va haver d’acabar quan la pubertat endueix les normes del gènere. Ella té l’instint de protegir la mare i totes les dones, perquè encara no ho sap, però és una dona que estima les dones —els seus pares ja ho saben, com sol passar sempre en aquests casos.. La novel·la funciona en dos plans temporals, un a la infantesa de la protagonista i l’altre a la primera joventut, quan comença a freqüentar els bars d’ambient de París i a lluitar contra la pròpia homofòbia. S’avergonyeix del desig que sent, de ser lesbiana, i per això es limita a quedar-se a la barra. Coneix dones autodestructives que es volen morir, algunes que fetitxitzen les àrabs. També hi ha les drogues, i la sida —tenen la sida, les lesbianes?, la pregunta ve implícita amb la invisibilitat—, dos mals molt comuns.. Si has estat a Algèria la novel·la és encara més bonica, perquè t’hi transporta no només amb el nom dels llocs i les referències, sinó amb la mateixa sensació d’estranyesa que suscita el país: bonic, paisatgísticament i humanament divers, i alhora esfereïdor, sensual i fanàtic. Sempre hi ha algú que et vigila o que et censura, fins i tot algú disposat a fer-te rodar el cap sense un motiu clar (això per sort ja no passa, però és la dècada fosca del gihadisme als anys noranta).. Els plans entre la infantesa algeriana i la primera joventut a París se separen per capítols curts i alterns sota el títol ‘Saber recordar’, i aquesta simplicitat juga a favor de l’obra, que s’emmarca en l’autoficció però en retrospectiva: la narradora escriu quan ja és una dona més gran que ja s’ha entès a si mateixa i que ha entès la seva relació amb Algèria i amb França. A mesura que avancem en la lectura també la veiem equivocar-se i aprendre el joc de l’amor. El que per naturalesa tots els homes volen saber és qui són, com són i per què són com són. Aquesta és l’aventura més gran de qualsevol vida adulta, la urgència per aprendre a viure i per dotar de significat la nostra biografia, i és el que ens explica Nina Bouraoui.. Nina Bouraoui. Traducció d’Anna Casassas. Les Hores. 200 pàgines. 19,90 euros
