Aquells que recorren a la ficció per entendre milor el caràcter d’un país que ocupa titulars es deuen haver adonat que és ben difícil llegir literatura iraniana contemporània en català.. Seguir leyendo
En català es poden trobar llibres de la diàspora, escrits en llengües estrangeres, però encara falten veus
Aquells que recorren a la ficció per entendre milor el caràcter d’un país que ocupa titulars es deuen haver adonat que és ben difícil llegir literatura iraniana contemporània en català.. Això és degut a factors diversos. Més enllà de la falta de traductors de persa i del fet que fins no fa gaire hi havia poc interès a traduir literatura de llengües no europees, els llibres que s’escriuen a l’Iran difícilment arriben a la resta del món.. Más información. Dos clàssics del sufisme iranià que ja es poden llegir en català. Primer han de sortir de la ment de l’autor, un part complicat en un país on l’amenaça de la censura exacerba l’autocensura. I si l’autor supera aquesta primera barrera i dona a llum un text que respira, el Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica encara pot prohibir-ne la distribució després d’examinar les galerades que se li remeten, tot condemnant els llibres a enteranyinar-se a la impremta o a la distribuïdora.. Aleshores, el bloqueig diplomàtic i econòmic imposat a l’Iran genera entrebancs addicionals. L’Iran no és membre de la Convenció de Berna —acord que garanteix el reconeixement dels drets d’autor—, i això genera desconfiança a l’hora d’adquirir els drets de traducció d’una obra iraniana.. A això, suma-li els malabars bancaris que s’han de fer per esquivar les sancions econòmiques i fer arribar diners a l’Iran. Les editorials estrangeres no poden pagar drets o avançaments directament a autors o editors iranians, i haurien de recórrer a intermediaris o tripijocs informals.. El resultat és que avui és més fàcil trobar literatura iraniana circulant per internet en format PDF, sovint amb traduccions de fans fetes amb bona voluntat però d’una qualitat qüestionable, que als circuits editorials internacionals.. Per tot això, el perfil de llibre iranià que es publica avui a Occident acostuma a ser força semblant: obres escrites des de la diàspora, en llengües estrangeres, que combinen records d’infància a l’Iran amb relats de migració, xoc cultural i vida nova. No és ben bé el mateix que llegir llibres produïts en el si de l’escena cultural iraniana, però tenen el valor d’haver estat concebuts per a un públic estranger i amb la voluntat d’explicar el país a qui no l’ha pogut conèixer des de dins.. A Catalunya ens han arribat un grapat de títols d’aquest estil. Així doncs, per no cansar amb el Persèpolis de Marjane Satrapi, vet aquí quatre llibres d’autors iranians que obren una finestra a la República Islàmica de l’Iran.. Una història d’amor i censura a l’Iran. Després d’una llarga carrera publicant a l’Iran, Shahriar Mandanipour es trasllada als Estats Units, on publica aquesta novel·la experimental sobre com és escriure sota l’espasa de Dàmocles de la censura. En aquesta obra, un autor intenta escriure una història d’amor mentre el lector accedeix, d’una banda, als seus pensaments (què vol versus què pot escriure), i de l’altra, a fragments de l’obra en curs amb passatges ratllats perquè sospita que no superaran l’escrutini del censor.. Nusos entre els dits. A cavall entre el conte oriental i l’ennui occidental, una migrant iraniana busca una justificació legal per romandre a Europa. Irònicament, la solució arriba en forma de matrimoni de conveniència, evocant amb humor sòrdid els matrimonis temporals del xiisme. Escrit en català per Leila Kasra, una iraniana establerta a Barcelona.. Vam ser nosaltres. Traduït del suec, Golnaz Hashemzadeh Bonde narra la vida de la Nahid, que va fugir de l’Iran amb la seva parella després de la Revolució Islàmica del 1979 i comença una nova vida a Suècia. Ara, a punt de fer cinquanta anys, un càncer l’obliga a afrontar una mort imminent i a pregunta-se si totes les fugides i sacrificis han valgut la pena.. A l’ombra de l’arbre violeta. Novel·la de Sahar Delijani que retrata un seguit de vides trencades per la revolució islàmica. La Neda neix a la presó d’Evin, l’infaust centre de detenció on el règim empresona i tortura dissidents polítics. L’Omid presencia la detenció del seu pare amb només tres anys. I la Sheida, després d’una vida de silencis densos entre mare i filla, descobreix que la misèria familiar brolla d’una execució política mai explicada.. Fins aquí el tast del que podem llegir en català. Però, què passa amb les veus silenciades? Amb els llibres que no ens arriben? Per honorar els autors que malden per fer-se lloc a les nostres llibreries, cal esmentar els títols que el règim no vol que llegim. No hi són en català, però es poden trobar en altres llengües i, amb voluntat, podrien ser traduïts.. El mussol cec, de Sadeq Hedayat, és un clàssic del nihilisme i el surrealisme fosc, mentre que La sinfonia de la mort, d’Abbas Maroufi, és considerada un dels millors retrats literaris de l’Iran. Suvashun va ser la primera novel·la escrita per una dona iraniana, Simin Daneshvar, a qui han seguit moltes altres, com ara Shahrnush Parsipur, empresonada arran de Dones sense homes i la seva representació franca de la sexualitat femenina.. De Mostafa Mastur es pot destacar Os de porc, mà de leprós, un retrat de Teheran a través dels veïns d’un bloc de pisos, a la manera de 13, rue del Percebe. I no oblidem Mahmoud Dowlatabadi, autor d’El colonel, llibre que va escriure i amagar en un calaix per por de ser detingut. També la saga Kelidar, de 2.500 pàgines, sobre una família nòmada kurda.. I per què no les memòries de Farah Diba-Pahlavi, l’única reina de l’Iran? O els assajos de Jalal Al-e Ahmad (marit infidel de la ja esmentada Daneshvar), que va encunyar el concepte d’occidentosi per criticar l’occidentalització del país?. I no podem acabar sense esmentar tots aquells llibres l’existència dels quals ni tan sols sospitem, que avui acumulen pols als despatxos dels censors o són amagats als calaixos dels lletraferits, i que un dia, potser, veuran la llum quan la mitja lluna del règim islàmic deixi pas a un sol polític diferent. Sigui com sigui, hi ha molta literatura iraniana que no busca ni necessita el lector occidental. Nosaltres la volem?. Una història d’amor i censura a l’Iran. Shahriar Mandanipour. Traducció d’Albert Torrescasana Flotats. Proa. 352 pàgines. 20,90 euros. Nusos entre els dits. Leila Kasra. Raig Verd. 190 pàgines. 20 euros. Vam ser nosaltres. Golnaz Hashemzadeh Bonde. Traducció de Meritxell Salvany. Les Hores. 232 pàgines. 17,90 euros. A l’ombra de l’arbre violeta. Sahar Delijani. Traducció d’Aïda Cunill i Clotet. Amsterdam. 256 pàgines. 19,90 euros. Persèpolis. Marjane Satrapi. Traducció de Mireia Alegre Clanxet. Reservoir Books. 352 pàgines. 24,90 euros
