Literatura, llengua i lloc és un quadernet breu d’Anagrama en què l’escriptor i professor de filologia catalana Jaume Subirana (Barcelona, 1963) retrata el panorama literari català i es fa preguntes sobre la convivència de les literatures, les llengües i els llocs avui. La premissa de base d’aquest assaget és que la literatura catalana és la que s’escriu en català. No és una premissa banal, perquè tenir aquesta idea clara ja sembla un esforç extraordinari per a depèn qui. Subirana, però, sap que això és així, i es pregunta: d’acord, però aleshores, què fem amb la complexitat de tot l’entramat literari que hi ha a Catalunya?. La idea principal que vol transmetre l’autor és que avui cap literatura “no és un sistema tancat, ni estable”, perquè la societat tampoc ho és (és mòbil i multilingüe). Així doncs, el llibre ens proposa analitzar la producció literària de Catalunya i de tot arreu des de la idea del “polisistema”: “Es tractarà de preguntar-nos quanta energia hi ha en aquest sistema, en quines direccions i amb quines lògiques es mou, i com i quanta es pot transformar en treball”. El que preocupa l’escriptor és que una literatura quedi massa lligada a un grup immòbil de persones o d’ideologies, fet que no encaixaria amb una manera més contemporània i permeable d’estudiar la literatura i el món.. El subtítol del llibre de Subirana és Termodinàmica aplicada. L’assaig comença explicant alguns conceptes com ara l’entropia i intentant fer paral·lelismes entre l’organització del caos en l’univers i l’organització de la diversitat en la literatura. Com a embolcall general, la comparació queda un punt forçada, perquè per parlar de com encaixen diferents escriptors en un polisistema potser no cal anar-se’n a la termodinàmica; podem parlar directament de política, d’antropologia o de sociologia. És a dir, el llibre, com a retrat del sistema català, funcionaria igual sense la comparació científica, que de vegades no acaba de ser necessària, tot i que com a comparació puntual és interessant i genera idees motivadores com la de la suma d’energia.. Com a retrat de la producció literària a Catalunya, és d’agrair que l’assaig no es quedi en l’abstracció i posi negre sobre blanc dades, noms i una proposta de categorització. Sempre és de valorar que algú dediqui temps a un tema que hem debatut tants cops que en molts casos ja cansa, però que és important, com és la definició del mapa cultural d’un país. Subirana desgrana qui està fent literatura a Catalunya, com podem classificar els autors segons les llengües que fan servir i segons el lloc des d’on escriuen. També analitza quines institucions o quins espais sumen energia al sistema, i, d’alguna manera, intenta fer una fotografia general que demostra la coralitat en què vivim.. És a dir, és un llibre que aposta per un discurs de consciència de la barreja i per la complexitat i la flexibilitat (“oberts a tot i sense renunciar a res”). Sembla que el món no se n’ha sortit, amb aquestes teories, i va cap a una altra banda, cosa que preocupa Subirana. Com ell mateix resumeix al llibre: “Estic dient que tots aquests autors són escriptors catalans? No. Crec que hauríem de contemplar-los com a part de la cultura catalana, vista com a polisistema, i llegir el que hi passa avui, també pel que fa al sistema literari, tenint-los en compte? Sí.”. Seguir leyendo
L’escriptor i professor de filologia catalana retrata el panorama literari i es fa preguntes sobre la convivència de les literatures, les llengües i els llocs avui
literatura. Crítica. Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia. L’escriptor i professor de filologia catalana retrata el panorama literari i es fa preguntes sobre la convivència de les literatures, les llengües i els llocs avui. Jaume Subirana, al pati de la Pompeu Fabra de la Ciutadella.Albert Garcia. Literatura, llengua i lloc és un quadernet breu d’Anagrama en què l’escriptor i professor de filologia catalana Jaume Subirana (Barcelona, 1963) retrata el panorama literari català i es fa preguntes sobre la convivència de les literatures, les llengües i els llocs avui. La premissa de base d’aquest assaget és que la literatura catalana és la que s’escriu en català. No és una premissa banal, perquè tenir aquesta idea clara ja sembla un esforç extraordinari per a depèn qui. Subirana, però, sap que això és així, i es pregunta: d’acord, però aleshores, què fem amb la complexitat de tot l’entramat literari que hi ha a Catalunya?. La idea principal que vol transmetre l’autor és que avui cap literatura “no és un sistema tancat, ni estable”, perquè la societat tampoc ho és (és mòbil i multilingüe). Així doncs, el llibre ens proposa analitzar la producció literària de Catalunya i de tot arreu des de la idea del “polisistema”: “Es tractarà de preguntar-nos quanta energia hi ha en aquest sistema, en quines direccions i amb quines lògiques es mou, i com i quanta es pot transformar en treball”. El que preocupa l’escriptor és que una literatura quedi massa lligada a un grup immòbil de persones o d’ideologies, fet que no encaixaria amb una manera més contemporània i permeable d’estudiar la literatura i el món.. El subtítol del llibre de Subirana és Termodinàmica aplicada. L’assaig comença explicant alguns conceptes com ara l’entropia i intentant fer paral·lelismes entre l’organització del caos en l’univers i l’organització de la diversitat en la literatura. Com a embolcall general, la comparació queda un punt forçada, perquè per parlar de com encaixen diferents escriptors en un polisistema potser no cal anar-se’n a la termodinàmica; podem parlar directament de política, d’antropologia o de sociologia. És a dir, el llibre, com a retrat del sistema català, funcionaria igual sense la comparació científica, que de vegades no acaba de ser necessària, tot i que com a comparació puntual és interessant i genera idees motivadores com la de la suma d’energia.. Com a retrat de la producció literària a Catalunya, és d’agrair que l’assaig no es quedi en l’abstracció i posi negre sobre blanc dades, noms i una proposta de categorització. Sempre és de valorar que algú dediqui temps a un tema que hem debatut tants cops que en molts casos ja cansa, però que és important, com és la definició del mapa cultural d’un país. Subirana desgrana qui està fent literatura a Catalunya, com podem classificar els autors segons les llengües que fan servir i segons el lloc des d’on escriuen. També analitza quines institucions o quins espais sumen energia al sistema, i, d’alguna manera, intenta fer una fotografia general que demostra la coralitat en què vivim.. És a dir, és un llibre que aposta per un discurs de consciència de la barreja i per la complexitat i la flexibilitat (“oberts a tot i sense renunciar a res”). Sembla que el món no se n’ha sortit, amb aquestes teories, i va cap a una altra banda, cosa que preocupa Subirana. Com ell mateix resumeix al llibre: “Estic dient que tots aquests autors són escriptors catalans? No. Crec que hauríem de contemplar-los com a part de la cultura catalana, vista com a polisistema, i llegir el que hi passa avui, també pel que fa al sistema literari, tenint-los en compte? Sí.”. Literatura, llengua i lloc. Jaume Subirana. Quaderns Anagrama. 112 pàgines. 12,90 euros. Tu suscripción se está usando en otro dispositivo. ¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?. Añadir usuarioContinuar leyendo aquí. Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.. ¿Por qué estás viendo esto?. Flecha. Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.. Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.. ¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.. En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.. Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.. Normas ›. Mis comentariosNormas. Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos. Please enable JavaScript to view the comments powered by Disqus.. Más información. Arxivat A. Literatura. Literatura catalana. Crítica. Crítica literària. Llibres. Català. Idiomes. Escriptors. Editorials. Si está interesado en licenciar este contenido, pinche aquí. _. Últimas noticias. 20:3420:2420:1520:09. Lo más visto