Arriba Nadal i esperem que el tió, el Pare Noel i els Reis portin a les cases dels infants llibres per llegir, jugar, cantar i gaudir. Que en trobin més d’un sota el tió, o l’arbre o damunt de les sabates, i que algun de tots aquests sigui el que els faci despertar la gana lectora. Però, com ajudem els infants a fer la carta per demanar llibres? Quins llibres són els més adients?. Seguir leyendo
En les obres per als més petits, no sempre són clars els criteris de selecció: vet aquí una guia amb set claus útils i set títols recomanats per a infants entre 3 i 12 anys
Arriba Nadal i esperem que el tió, el Pare Noel i els Reis portin a les cases dels infants llibres per llegir, jugar, cantar i gaudir. Que en trobin més d’un sota el tió, o l’arbre o damunt de les sabates, i que algun de tots aquests sigui el que els faci despertar la gana lectora. Però, com ajudem els infants a fer la carta per demanar llibres? Quins llibres són els més adients?. Más información. Els 25 millors llibres del 2025. Acompanyar els camins lectors és un repte, un acompanyament que cal fer des de l’escolta, respectant la mirada, els interessos i les demandes dels infants. El foment del llibre i la lectura comença amb la família: anar a la biblioteca periòdicament, visitar llibreries i parlar de lectures en són tres eixos fonamentals. Naturalment, cal fer negociacions: a vegades els interessos dels infants no són els dels adults, i a l’inrevés, però sempre es pot arribar a acords: “Llegim aquest que tu has escollit de forma lliure i llegim plegats aquest que crec que et pot agradar”. També és aconsellable acostar els infants a professionals de la mediació lectora —mestres, bibliotecaris, llibreters— i a activitats al voltant del llibre —hores del conte, clubs de lectura.. Però com es tria un llibre? En la literatura infantil, el mercat editorial està constituït per tres grans grups i moltes petites editorials: cal buscar i remenar entre el que publiquen les autores i autors de casa nostra, que en tenim molts i de molt bons. Tot i que se li fa poc cas, des de fa una pila d’anys el sector treballa per fer-nos arribar bons llibres per a infants, tal com es va poder comprovar amb la importància de la literatura infantil en la presència de Barcelona com a convidada d’honor a l’última Fira del Llibre de Guadalajara. No sempre és fàcil encertar els gustos, i per això, des d’aquest racó, oferim una mica d’ajuda, amb un clauer ben curiós i algunes recomanacions de literatura infantil, per a infants entre els 3 i els 12 anys. Vull compartir set criteris de selecció inspirats en una obra imprescindible, ara descatalogada (i que caldria tornar a editar): Siete llaves para valorar las historias infantiles, una obra dirigida per la doctora Teresa Colomer i editada per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez.. 1. Observar i llegir imatges. Tenim en el mercat editorial una oferta cada vegada més àmplia d’àlbums il·lustrats, i caldrà destriar el bon àlbum del que no ho és. Els infants són excel·lents descodificadors d’imatges (ho fan gairebé de manera innata quan ens llegeixen les faccions facials, són uns grans descodificadors de cares), i a mesura que van creixent traslladen aquesta habilitat a la lectura d’imatges. Si els proposem bons àlbums, on les il·lustracions ampliïn, donin més informació i fins i tot neguin el text, estarem convidant l’infant a buscar per tota la pàgina. I si a més a més ho fem oferint diferents estils i tècniques i ampliant els registres ja coneguts, l’experiència no deixa de créixer.. L’àlbum de Meritxell Martí i Rocío Bonilla El consultori de la Senyora Ainou (Flamboyant) és tot un encert. Un seguit de cartes que demanen consell a la senyora Ainou, una mena d’oracle modern, que no sempre és fàcil de veure o de saber qui és, però de qui podem llegir les respostes i comprovar els efectes de les seves propostes de solucions als problemes presentats. Un àlbum on text i imatge generen una lectura completa, i que convida a llegir-lo una vegada darrere l’altra, i qui sap, potser també a escriure una carta a la senyora Ainou esperant les seves ocurrents solucions.. Dibuix d»El consultori de la senyora Ainou’, de Rocío Bonilla.. 2. Inici, seqüència i final, o entrar, transitar i sortir de la història. Segur que moltes de vosaltres, lectores i lectors, teniu una frase inicial gravada amb foc a la memòria —he de confessar que el meu inici inesborrable és el de Tom Sawyer. Una primera frase ben posada, ben feta, ben formulada, contundent i clara et fa posar els peus (i tot el cos) dins la història. No només cal detectar un bon inici; també, un cop presentada la història, que la seqüència sigui coherent i la dosificació de la informació estigui equilibrada —ni tot ensenyat en un primer moment ni tot resolt ràpidament al final—; i en últim lloc, com se surt, com se soluciona —o no— el quid de la narració.. “Al poble hi va viure una dona alta i cepada. Com que era tan forta, treballava sense aturador: cultivava l’hort, alimentava el bestiar, netejava la casa i tenia cura dels infants”. Així comença La dona multiplicada (o dividida)d’Elena Losada, amb il·lustracions d’Amanda Mijangos (Ekaré). En poques línies el lector ja sap com és la protagonista, quina és la seva fortalesa i, si relaciona el títol i l’inici, pot començar a intuir com transitarà la història d’aquesta dona forta que té la gran idea de multiplicar-se o dividir-se, depèn de com es miri.. Il»lustracions d’Amanda Mijangos al llibre ‘La dona multiplicada (o dividida)’ (Ekaré). 3. Escoltar diferents veus o altres formes de veure el món. Hi ha una frase en el llibre al qual dec aquest article que diu que hem de ser conscients de com és la veu narrativa d’un llibre, perquè l’infant passarà uns quants dies escoltant-la. I no només escolta com s’explica una història, sinó també com és la seva forma de mirar el món.. Qui narra i com es narra donen un punt diferencial a una novel·la. Un narrador encertat fa que allò que s’explica es faci enorme, atractiu, intrigant, interessant, que sigui una experiència lectora agradable. Per contra, un mal narrador o una mala decisió en la veu narrativa fa que tot faci aigües.. Potser per això la recomanació que us fem en aquesta clau ens agrada especialment: Cartes imprevistes de Tina Vallès, il·lustrat per Mercè Galí (Animallibres), l’encerta de ple en la veu narrativa, tot i que més aviat n’hem de dir les veus narratives. Una novel·la epistolar on un seguit d’objectes domèstics (unes agulles d’estendre, el drap de cuina, el raspall de dents, la forquilla, la ràdio i fins i tot el llibre) expliquen el seu dia a dia tot enviant-se missives entre ells, i preocupats per la humana de la casa, que sembla que no està passant una bona temporada. Una humana que el lector no pot escoltar directament: haurà d’anar fent inferències, preguntes i hipòtesis per descobrir què li passa i si el pla dels objectes arribarà a bon port.. 4. Gaudir del gruix de les paraules o quan la llengua es torna plastilina. Llegir en veu alta un bon poema, ple d’enginy lingüístic —i això no vol dir que no s’entengui— és un delit. Podem detectar la preocupació per les paraules quan el poema o la novel·la proposa reptes, quan es torna vent que escull paraules que sonen com una ràfega d’aire que s’escola per una finestra oberta.. Només començar el poemari d’Olga Colomer i Falguera, premi Rosa Sensat de poesia, il·lustrat per Àfrica Fanlo, Gangues de ganxet (Kalandraka), ja saps que jugaràs amb les paraules. Aquest so de les gangues i del ganxet (gan-gan) i d’altres experiments sonors fa de la lectura un joc.. Il·lustració d’Àfrica Fanlo a ‘Gangues de ganxet’, d’Olga Colomer.. 5. Ser un altre sense deixar de ser nosaltres mateixos o la màgia dels personatges. Quan les autores i els autors creen personatges que acompanyen molt de temps el lector, creen un aliat, un amic fet de paraules: un referent de paper a qui pot tornar a visitar quan vulgui.. Molts deveu recordar el Rovelló, un gosset fet de paraules que l’any 1968 va guanyar el premi Folch i Torres, i això vol dir que fa gairebé seixanta anys que acompanya els lectors. L’autor, el centenari Josep Vallverdú, el fa tornar a saltar a les pàgines d’un llibre amb una nova aventura: El retorn del Rovelló, ara il·lustrat per Mercè Tous i editat, com sempre, per La Galera. Un personatge com aquest desperta en qui llegeix la sensació d’un gos de companyia, sempre present.. 6. Crear un món propi o com fem mons de paraules i relats. Una bona lectura ha d’oferir un nova experiència, descobrir un espai i uns personatges desconeguts i una part del món —real o imaginada— mai no visitada. Una novel·la ha d’ajudar a crear nous mons, i això també inclou llibres informatius. Un llibre informatiu pot permetre als lectors conèixer animals desconeguts, aprofundir en un tema nou, veure allò conegut des d’un altre lloc. En resum, despertar la curiositat, cosa del tot indispensable per continuar llegint, per voler anar a descobrir un llibre nou després. A banda de crear mons, els llibres ajuden a adquirir i modelar una mirada sobre el món. Ho aconsegueix Núria Solsona a Coreografies animals (Zahorí Books), que fa que en la doble pàgina entrin el cel, l’aigua i la terra i que per allà nedin, volin i caminin animals que fan trajectes en forma d’unes danses espectaculars.. Pàgina desplegable de ‘Coreografies animals’, de Núria SolsonaZahori. 7. I tot dins d’una tradició literària. Les històries, les narracions, formen part de tot allò que ens precedeix: les veus del passat, la literatura oral, les compilacions, altres novel·les que formen part d’una tradició literària. Per això recomanem i celebrem el llibre Tres i tres i tres fan… de la narradora oral Sherezade Bardají amb il·lustracions de Neus Caamaño (Bindi Books), en el qual recopila nou històries que ja va explicar Joan Amades.. Perquè el patrimoni literari cal cuidar-lo, llegir-lo i actualitzar-lo sent fidel a les paraules, i posar-lo en moviment de boca a orella i de narració en narració.. Paula Jarrin és llibretera i mediadora de lectura.. El consultori de la Senyora Ainou. Meritxell Martí i Rocío Bonilla. Flamboyant. 44 pàgines. 16,50 euros. Més de 5 anys. La dona multiplicada (o dividida). La dona multiplicada (o dividida). Elena Losada i Amanda Mijangos. Ekaré. 40 pàgines. 17,60 euros. Més de 8 anys. Cartes imprevistes. Tina Vallès i Mercè Galí. Animallibres. 144 pàgines. 12,95 euros. De 10 a 12 anys. Gangues de ganxet. Olga Colomer i Falguera i Àfrica Fanlo. Kalandraka. 64 pàgines. 15 euros. Més de 6 anys. El retorn del Rovelló. Josep Vallverdú i Mercè Tous. La Galera. 152 pàgines. 15,95 euros. Més de 8 anys. Coreografies animals. Núria Solsona. Zahorí Books. 24 pàgines. 22 euros. Més de 8 anys. Tres i tres i tres fan…. Sherezade Bardají i Neus Caamaño. Bindi Books. 72 pàgines. 21,50 euros. Més de 6 anys
EL PAÍS
