Sucedió, pues, que yendo por una calle alzó los ojos don Quijote y vio escrito sobre una puerta, con letras muy grandes: «Aquí se imprimen libros», de lo que se contentó mucho, porque hasta entonces no había visto emprenta alguna y deseaba saber cómo fuese. Entró dentro, con todo su acompañamiento, y vio tirar en una parte, corregir en otra, componer en esta, enmendar en aquella, y, finalmente, toda aquella máquina que en las emprentas grandes se muestra.. La fascinació del Quixot en descobrir la impremta de Sebastián de Cormellas, al carrer del Call de Barcelona, va ser genuïna. Ho seria per a qualsevol que tingués l’oportunitat de viatjar a principis del segle XVII i veure com es feien els llibres. L’impressor, de fet, era un home orquestra: als seus negocis no només els imprimien, també els traduïen, els corregien, els editaven i, en molts casos, fins i tot s’encarregaven de comercialitzar-los.. Des de llavors ha plogut molt, però a Barcelona mai s’han deixat de fer llibres. “I si hi ha indústria editorial, significa que hi ha disseny editorial”, puntualitza Enric Jardí, dissenyador gràfic i comissari d’Els llibres de Barcelona. Disseny i edició, una exposició inèdita que s’inaugurarà el 28 de novembre al museu MUSA de Guadalajara, a Mèxic, i que es podrà veure al DHub de Barcelona la primavera vinent. Impulsat pel Museu del Disseny-DHub i l’ICUB, aquest recorregut pel disseny editorial barceloní forma part d’un total de quatre exposicions que viatjaran a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, que enguany té la capital catalana com a ciutat convidada. “La indústria editorial barcelonina no només és dominant a Espanya. També té molta presència a Llatinoamèrica. Si vas a una llibreria de Xile o Mèxic, veuràs que hi ha molts llibres de Barcelona, d’editorials d’aquí, els reconeixeràs de seguida. I això és el que volíem mostrar. Barcelona pot fer-ho, altres ciutats no”, assegura Jardí.. Els llibres —i més concretament, les seves cobertes— són el fil conductor d’una exposició amb vocació didàctica que arrenca amb l’arribada de la impremta a Barcelona i conclou amb una mostra del disseny editorial actual. “La coberta embolcalla el llibre, no només el protegeix, sinó que també l’identifica, li dona entitat visual i fa que es vengui. I això es pot fer de moltes maneres: amb la tipografia, la il·lustració, la fotografia… Cada editorial i cada dissenyador té les seves estratègies”, continua Jardí, que ha treballat amb el fons d’arts gràfiques del Museu del Disseny-DHub i en estreta col·laboració amb Isabel Cendoya, conservadora de disseny gràfic d’aquesta institució. De l’arxiu, han sortit joietes que es remunten al segle XVII, quan els llibres eren un objecte preuat que es venia a plecs i després es feia enquadernar amb més o menys luxes. També llibres de cobertes il·lustrades, com una de Lluís Domènech i Montaner imbuïda per l’estètica modernista de principis del segle XX, o llibres amb cobertes de cartolina i una tipografia senzilla, com la col·lecció publicada per Llibreria Catalonia, molt popular als anys vint i trenta.. “També hem inclòs col·leccions que han mostrat una coherència que les ha fet molt reconeixibles”, apunta Cendoya, que esmenta exemples dels seixanta i setanta com “La Cua de Palla” d’Edicions 62, “Panorama de Narrativas” d’Anagrama (amb el seu característic groc pàl·lid), “Áncora y Delfín” de Destino… L’actualitat està representada amb llibres de gegants com Planeta i Penguin, però també d’editorials independents com Blackie Books i Libros del Kultrum. “El criteri ha estat el disseny, però no necessàriament el disseny bonic, que això no són uns premis LAUS, sinó el representatiu, el que ens ajuda a explicar un relat”, insisteix Jardí. Un relat que també aprofundeix en aspectes tècnics del llibre —què és un plec?, com es treballava abans dels ordinadors?, quin paper hi juga el color?— i que vol reivindicar el llibre com un objecte de disseny que implica el treball de molts professionals, tal com va descobrir el Quixot a la impremta de Cormellas. “Estic segura que després d’aquesta exposició ens mirarem els llibres que tenim a casa amb uns altres ulls”, conclou Cendoya, després d’avançar que, quan acabi el periple mexicà, s’estrenarà a Barcelona.. Tres exposicions més en ruta. L’altra exposició inèdita que viatja a Guadalajara, en aquest cas al Museo Cabañas, és Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona, un recorregut poètic i polític per l’espai públic de la mà d’un centenar d’artistes i escriptores que han comissariat Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, i que es podrà veure després al Museu d’Història de Catalunya. En aquest mateix equipament, també es recuperen les instal·lacions de Cabosanroque sobre les figures de Mercè Rodoreda, Joan Brossa i Jacint Verdager. I al museu MUSA, a més d’Els llibres de Barcelona, també es podrà visitar l’Espai Oníric, un cub immersiu sobre la creativitat digital catalana que es va estrenar al Sónar del 2024.. Seguir leyendo
Enric Jardí comissaria ‘Els llibres de Barcelona’, una de les quatre exposicions que viatgen a la fira del llibre mexicana i després tornaran a museus catalans
Sucedió, pues, que yendo por una calle alzó los ojos don Quijote y vio escrito sobre una puerta, con letras muy grandes: «Aquí se imprimen libros», de lo que se contentó mucho, porque hasta entonces no había visto emprenta alguna y deseaba saber cómo fuese. Entró dentro, con todo su acompañamiento, y vio tirar en una parte, corregir en otra, componer en esta, enmendar en aquella, y, finalmente, toda aquella máquina que en las emprentas grandes se muestra.. La fascinació del Quixot en descobrir la impremta de Sebastián de Cormellas, al carrer del Call de Barcelona, va ser genuïna. Ho seria per a qualsevol que tingués l’oportunitat de viatjar a principis del segle XVII i veure com es feien els llibres. L’impressor, de fet, era un home orquestra: als seus negocis no només els imprimien, també els traduïen, els corregien, els editaven i, en molts casos, fins i tot s’encarregaven de comercialitzar-los.. Des de llavors ha plogut molt, però a Barcelona mai s’han deixat de fer llibres. “I si hi ha indústria editorial, significa que hi ha disseny editorial”, puntualitza Enric Jardí, dissenyador gràfic i comissari d’Els llibres de Barcelona. Disseny i edició, una exposició inèdita que s’inaugurarà el 28 de novembre al museu MUSA de Guadalajara, a Mèxic, i que es podrà veure al DHub de Barcelona la primavera vinent. Impulsat pel Museu del Disseny-DHub i l’ICUB, aquest recorregut pel disseny editorial barceloní forma part d’un total de quatre exposicions que viatjaran a la Feria Internacional del Libro de Guadalajara, que enguany té la capital catalana com a ciutat convidada. “La indústria editorial barcelonina no només és dominant a Espanya. També té molta presència a Llatinoamèrica. Si vas a una llibreria de Xile o Mèxic, veuràs que hi ha molts llibres de Barcelona, d’editorials d’aquí, els reconeixeràs de seguida. I això és el que volíem mostrar. Barcelona pot fer-ho, altres ciutats no”, assegura Jardí.. Els llibres —i més concretament, les seves cobertes— són el fil conductor d’una exposició amb vocació didàctica que arrenca amb l’arribada de la impremta a Barcelona i conclou amb una mostra del disseny editorial actual. “La coberta embolcalla el llibre, no només el protegeix, sinó que també l’identifica, li dona entitat visual i fa que es vengui. I això es pot fer de moltes maneres: amb la tipografia, la il·lustració, la fotografia… Cada editorial i cada dissenyador té les seves estratègies”, continua Jardí, que ha treballat amb el fons d’arts gràfiques del Museu del Disseny-DHub i en estreta col·laboració amb Isabel Cendoya, conservadora de disseny gràfic d’aquesta institució. De l’arxiu, han sortit joietes que es remunten al segle XVII, quan els llibres eren un objecte preuat que es venia a plecs i després es feia enquadernar amb més o menys luxes. També llibres de cobertes il·lustrades, com una de Lluís Domènech i Montaner imbuïda per l’estètica modernista de principis del segle XX, o llibres amb cobertes de cartolina i una tipografia senzilla, com la col·lecció publicada per Llibreria Catalonia, molt popular als anys vint i trenta.. “També hem inclòs col·leccions que han mostrat una coherència que les ha fet molt reconeixibles”, apunta Cendoya, que esmenta exemples dels seixanta i setanta com “La Cua de Palla” d’Edicions 62, “Panorama de Narrativas” d’Anagrama (amb el seu característic groc pàl·lid), “Áncora y Delfín” de Destino… L’actualitat està representada amb llibres de gegants com Planeta i Penguin, però també d’editorials independents com Blackie Books i Libros del Kultrum. “El criteri ha estat el disseny, però no necessàriament el disseny bonic, que això no són uns premis LAUS, sinó el representatiu, el que ens ajuda a explicar un relat”, insisteix Jardí. Un relat que també aprofundeix en aspectes tècnics del llibre —què és un plec?, com es treballava abans dels ordinadors?, quin paper hi juga el color?— i que vol reivindicar el llibre com un objecte de disseny que implica el treball de molts professionals, tal com va descobrir el Quixot a la impremta de Cormellas. “Estic segura que després d’aquesta exposició ens mirarem els llibres que tenim a casa amb uns altres ulls”, conclou Cendoya, després d’avançar que, quan acabi el periple mexicà, s’estrenarà a Barcelona.. Tres exposicions més en ruta. L’altra exposició inèdita que viatja a Guadalajara, en aquest cas al Museo Cabañas, és Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona, un recorregut poètic i polític per l’espai públic de la mà d’un centenar d’artistes i escriptores que han comissariat Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, i que es podrà veure després al Museu d’Història de Catalunya. En aquest mateix equipament, també es recuperen les instal·lacions de Cabosanroque sobre les figures de Mercè Rodoreda, Joan Brossa i Jacint Verdager. I al museu MUSA, a més d’Els llibres de Barcelona, també es podrà visitar l’Espai Oníric, un cub immersiu sobre la creativitat digital catalana que es va estrenar al Sónar del 2024.
EL PAÍS