S’ha mort el Papa”. Si envio aquest missatge als meus fills, els agafa un cobriment. Per a ells, de papa només n’hi ha un, el seu, i bé que mereixeria escriure’s en majúscula. L’altre dia veia amb ells una pel·li en què sortia un home que caminava sobre l’aigua. Per als qui vam haver de sofrir una educació cristiana, la referència és òbvia i gens casual: és una manera de simbolitzar el caràcter gairebé diví i ordenador del personatge en qüestió. Però els meus fills no coneixen les històries de la Bíblia i, per tant, veure un home caminant sobre la superfície de l’aigua no els diu res. I això em preocupa, perquè m’adono que hi ha una part de la realitat que els envolta que no són capaços de descodificar. Pateixen una mena de daltonisme mental.. Ens agradi o no, les al·lusions bíbliques són omnipresents. A les ficcions audiovisuals, als anuncis, a les novel·les, als museus, hi ha referències literals o simbòliques constants als textos sagrats i les noves generacions ni les veuen. L’empremta bíblica es pot resseguir també en la llengua mateix, quan diem coses com ara que presentar factures electròniques és un calvari o que els trens són la creu d’aquest país. Haver-se deslliurat del cristianisme asfixiant i aclaparador que ens oprimia fa unes dècades és, sens dubte, motiu de gran alegria, però potser ens hem passat: el món no és només el que sembla que és, sinó també tots els significats que li podem donar.. El logo d’Apple, per exemple, aglutina un munt de significats en una simple poma mossegada. La poma pot ser la poma que va inspirar Newton o la que va matar Turing o la que van mossegar Adam i Eva (i llavors Apple esdevé sinònim d’atrevir-se a conèixer). Quan els seus creadors trien una poma mossegada, la trien conscientment o no —aquí radica precisament la força del símbol: actua sobre les nostres idees sense que ho sapiguem— a causa de tots els símbols que s’hi barregen.. Per això crec que seria d’allò més instructiu fer llegir fragments de la Bíblia a la canalla. No només els donaríem una clau per entendre els significats ocults del món, sinó també el món mateix. S’assabentarien així de fins a quin punt la fe sobre la qual s’ha erigit la nostra cultura té com a protagonista un déu misògin i injust. Podrien arribar a entendre, per exemple, per què tenim aquesta relació insana amb la culpa, amb el pecat, amb el sacrifici, o com hem arribat fins on som en la degradació de les dones (un mer subproducte de l’home); s’horroritzarien de veure que a la Bíblia hi ha la base que ha permès als homes erigir-se com a dominadors de les dones —al capdavall, Déu els va legitimar per fer-ho: “Et sentiràs atreta pel teu home, i ell et dominarà”—, o que les dones tenim la culpa de tots els mals de la humanitat (“De la dona va venir el primer pecat, i tots hem de morir per culpa d’ella”).. Potser és el desig de venjança, el que m’empeny a escriure en aquests termes sobre el cristianisme; tot i que, ben mirat, potser això —la set de venjança— també ho vaig aprendre de Déu als textos bíblics.. Seguir leyendo
Seria d’allò més instructiu fer llegir fragments de la Bíblia a la canalla. No només els donaríem una clau per entendre els significats ocults del món, sinó també el món mateix
TENDENCIAS. Columna. Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado. Seria d’allò més instructiu fer llegir fragments de la Bíblia a la canalla. No només els donaríem una clau per entendre els significats ocults del món, sinó també el món mateix. L’enterrament del Papa Francesc amb el fèretre arribant a la basílica de Sant Pere. Massimiliano Minocri. S’ha mort el Papa”. Si envio aquest missatge als meus fills, els agafa un cobriment. Per a ells, de papa només n’hi ha un, el seu, i bé que mereixeria escriure’s en majúscula. L’altre dia veia amb ells una pel·li en què sortia un home que caminava sobre l’aigua. Per als qui vam haver de sofrir una educació cristiana, la referència és òbvia i gens casual: és una manera de simbolitzar el caràcter gairebé diví i ordenador del personatge en qüestió. Però els meus fills no coneixen les històries de la Bíblia i, per tant, veure un home caminant sobre la superfície de l’aigua no els diu res. I això em preocupa, perquè m’adono que hi ha una part de la realitat que els envolta que no són capaços de descodificar. Pateixen una mena de daltonisme mental.. Más información. L’absurd tradicional. Ens agradi o no, les al·lusions bíbliques són omnipresents. A les ficcions audiovisuals, als anuncis, a les novel·les, als museus, hi ha referències literals o simbòliques constants als textos sagrats i les noves generacions ni les veuen. L’empremta bíblica es pot resseguir també en la llengua mateix, quan diem coses com ara que presentar factures electròniques és un calvari o que els trens són la creu d’aquest país. Haver-se deslliurat del cristianisme asfixiant i aclaparador que ens oprimia fa unes dècades és, sens dubte, motiu de gran alegria, però potser ens hem passat: el món no és només el que sembla que és, sinó també tots els significats que li podem donar.. El logo d’Apple, per exemple, aglutina un munt de significats en una simple poma mossegada. La poma pot ser la poma que va inspirar Newton o la que va matar Turing o la que van mossegar Adam i Eva (i llavors Apple esdevé sinònim d’atrevir-se a conèixer). Quan els seus creadors trien una poma mossegada, la trien conscientment o no —aquí radica precisament la força del símbol: actua sobre les nostres idees sense que ho sapiguem— a causa de tots els símbols que s’hi barregen.. Per això crec que seria d’allò més instructiu fer llegir fragments de la Bíblia a la canalla. No només els donaríem una clau per entendre els significats ocults del món, sinó també el món mateix. S’assabentarien així de fins a quin punt la fe sobre la qual s’ha erigit la nostra cultura té com a protagonista un déu misògin i injust. Podrien arribar a entendre, per exemple, per què tenim aquesta relació insana amb la culpa, amb el pecat, amb el sacrifici, o com hem arribat fins on som en la degradació de les dones (un mer subproducte de l’home); s’horroritzarien de veure que a la Bíblia hi ha la base que ha permès als homes erigir-se com a dominadors de les dones —al capdavall, Déu els va legitimar per fer-ho: “Et sentiràs atreta pel teu home, i ell et dominarà”—, o que les dones tenim la culpa de tots els mals de la humanitat (“De la dona va venir el primer pecat, i tots hem de morir per culpa d’ella”).. Potser és el desig de venjança, el que m’empeny a escriure en aquests termes sobre el cristianisme; tot i que, ben mirat, potser això —la set de venjança— també ho vaig aprendre de Déu als textos bíblics.. Tu suscripción se está usando en otro dispositivo. ¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?. Añadir usuarioContinuar leyendo aquí. Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.. ¿Por qué estás viendo esto?. Flecha. Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.. Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.. ¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.. En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.. Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.. Normas ›. Mis comentariosNormas. Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos. Please enable JavaScript to view the comments powered by Disqus.. Más información. Arxivat A. Religió. Cristianisme. Símbols religiosos. Església catòlica espanyola. Església catòlica. Educació. Educació primària. Cultura. Llibres. Escriptura. Si está interesado en licenciar este contenido, pinche aquí. _. Últimas noticias. 11:0410:4910:4610:42
EL PAÍS