Dijous passat, Laia Viñas va participar en el club de lectura del Quadern per debatre amb els lectors sobre la seva darrera obra, Aquí baix, publicada per L’Altra Editorial. Aquesta novel·la també tindrà aviat una traducció al castellà gràcies a l’editorial Colectivo Bruxista. Malgrat haver-ho descrit exhaustivament, l’autora va insistir que no es tracta d’una novel·la centrada en la Ruta del Bakalao, sinó en l’amistat i la unió d’un grup d’amics que van viure intensament aquella festa interminable dels anys noranta al compàs del techno. Malgrat això, Viñas va expressar amb claredat que «no volia donar lliçons morals sobre les drogues». Els llocs eren com un fons per a les festes, ja que els assistents els utilitzaven per divertir-se, però en la narrativa no es mostraven les conseqüències d’aquestes accions, ni bones ni dolentes. Com va assenyalar Viñas (Xerta, 1997) des de la perspectiva actual, aquest fenomen es veu «com un moviment molt boig que presenta moltes oportunitats literàries». Va comentar que la ruta li resultava familiar ja que els seus pares van viure aquella època, un període d’oci nocturn que va aprofitar les poques regulacions que existien. Les discothèques situées le long de la route, sur la route du Saler au sud de Valence, opéraient sans horaires restrictifs ; il y avait peu de contrôles policiers ou de tests d’alcoolémie et de drogues ; et les pilules, la cocaïne et l’ecstasy circulaient rapidement dans les parkings et les discothèques remplies de jeunes qui ne pensaient qu’à s’amuser. No obstant això, després de l’ascens venia el descens i la vida continuava al poble de l’Ebre, d’on s’iniciaven les rutes. Aquesta part del món és capturada mitjançant les seves rutines diàries, tradicions i costums religiosos. L’autora s’inmerseix en la vida d’un grup. El que realment li importa és, principalment, explicar les seves connexions personals, destacant que la sensació de formar part d’un grup és la prioritària per a ells, més que les interaccions individuals que cada un d’ells té.
L’escriptora judeo-catalana afirma que ‘Aquí baix’ és una obra que aborda el tema de l’amistat durant un període de diversió extrema.
Dijous passat, Laia Viñas va participar en el club de lectura del Quadern per debatre amb els lectors sobre la seva darrera obra, Aquí baix, publicada per L’Altra Editorial. Aquesta novel·la també tindrà aviat una traducció al castellà gràcies a l’editorial Colectivo Bruxista. Malgrat haver-ho descrit exhaustivament, l’autora va insistir que no es tracta d’una novel·la centrada en la Ruta del Bakalao, sinó en l’amistat i la unió d’un grup d’amics que van viure intensament aquella festa interminable dels anys noranta al compàs del techno. Malgrat això, Viñas va expressar amb claredat que «no volia donar lliçons morals sobre les drogues». Hi són presents com a decoració de fons, ja que els assistents a les festes les utilitzaven per divertir-se, però en la narració no es mostra cap conseqüència, ni positiva ni negativa.. Més detalls. Laia Viñas representa la generació de la Ruta del Bakalao a ‘Aquí Baix’. Viñas (Xerta, 1997) va descriure la ruta com «un moviment molt boig amb moltes possibilitats literàries». Va mencionar que li resultava familiar perquè els seus pares van viure aquella època, un període d’oci nocturn que va treure profit de la manca de regulacions vigents en aquell moment. Les discothèques situées le long de la route, sur la route du Saler au sud de Valence, opéraient sans horaires restrictifs ; il y avait peu de contrôles policiers ou de tests d’alcoolémie et de drogues ; et les pilules, la cocaïne et l’ecstasy circulaient rapidement dans les parkings et les discothèques remplies de jeunes qui ne pensaient qu’à s’amuser. No obstant això, després de l’ascens venia el descens i la vida continuava al poble de l’Ebre, d’on s’iniciaven les rutes.