Ací s’acaba tot, sentencia el títol. No es va acabar tot. No aleshores, fa trenta anys, quan Josep Piera va decidir relatar el seu periple per la dilecta Sicília, esdevingut uns mesos abans de ser abatut per la malaltia de Crohn, que el retindria sine die en una habitació d’hospital —viver d’angoixa, però encara més de memòria i d’escriptura.. Avui, l’editorial Cap de Brot edita de nou aquesta joiosa cartografia de la memòria, un veritable cant al goig de l’illa mediterrània a partir d’un itinerari traçat de Tràpani a Palerm, fet des de la veu tenallada pel dolor i la decadència del cos.. Relat, doncs, d’estructura fragmentada: per una banda, l’esclat lluminós d’un calidoscopi de records d’aquell lloc on s’evoca la llum “més intensa del Mediterrani”. Per l’altra, l’ombra assetjadora de la mort, que entenebreix el present de l’autor i l’indueix a pouar amb avidesa en els records del sud com el més preuat dels bàlsams, força d’evasió i de resistència a l’enrunament de l’oblit.. “N’hi ha tantes, de Sicílies! Cadascú se’n fa una”. La de Piera és la Sicília que explica “la plural i dramàtica història de tots”; aquell lloc “imaginari, de tan real”. És la Sicília dels atzars i les trobades fortuïtes, del laberint d’Ortígia i la bellesa de la Font Aretusa, de les fotografies de ragazzi de Wilhelm von Gloeden, de la llengua viva de Leonardo Sciascia, del poder balsàmic dels records de Vitaliano Brancati, de la crònica de Muntaner i els records llegendaris de Roger de Llúria, de les descobertes d’autors oblidats i d’altres perles amagades; l’illa on encara es pot pregar als déus que et tornin les ganes de viure després d’un desamor napolità; la que és “més a prop del món antic que de la racionalitat il·lustrada”, la que s’esgrogueeix com una postal antiga.. Des de la cambra hospitalària, Piera va enfilant records, pensaments, segments del diari de viatge que escrivia. La memòria, que es desfulla en múltiples capes, és central en aquest relat: retalls d’història, llegendes i mites ens duen el record d’una tradició vital i cultural que ens arriba des del món antic i que amara la Mediterrània. Memòria, també, del passat comú medieval que agermana catalans i sicilians, l’eco del qual l’autor fa retentir de nou. Per altra banda, la memòria personal i viva d’una crònica de viatge, la memòria que redimeix dels mals del present; memòria que és llevat per a la imaginació; memòria de les paraules, dels parlars locals, que salven l’ànima de la realitat asèptica d’un hospital; memòria d’anècdotes petites, de trobades, de converses, que es fan grans quan es maceren amb la potència significadora de l’escriptor i l’experiència de la malaltia i del dolor.. La reflexió sobre la mort és un altre element fonamental del text. Experiència que a l’hospital és viscuda “de prop, però amagada”; a Sicília, amb esperpent: “directa, viva, feta tragèdia o comèdia segons l’atzar del moment”. El sud d’Itàlia l’ha ajudat a apropar-s’hi, a reconciliar-s’hi, a fitar-la als ulls, a determinar que “la mort no és aliena a la vida”. Llegireu, en aquest sentit, la bonica curiositat sobre les fruites de massapà, que els valencians regalen el dia de Sant Dionís per celebrar la vida i l’amor, i que els sicilians s’ofrenen el dia dels morts.. Així doncs, la memòria, la mort; i, entremig, la força reveladora i restituïdora de l’escriptura, que fa, de l’una i de l’altra, potències més nostres.. Seguir leyendo
‘Ací s’acaba tot’ recull el periple de l’escriptor valencià per l’illa italiana mesos abans de ser abatut per la malaltia de Crohn que el reté a l’hospital ‘sine die’
Ací s’acaba tot, sentencia el títol. No es va acabar tot. No aleshores, fa trenta anys, quan Josep Piera va decidir relatar el seu periple per la dilecta Sicília, esdevingut uns mesos abans de ser abatut per la malaltia de Crohn, que el retindria sine die en una habitació d’hospital —viver d’angoixa, però encara més de memòria i d’escriptura.. Más información. L’estudi de la literatura de l’era audiovisual. Avui, l’editorial Cap de Brot edita de nou aquesta joiosa cartografia de la memòria, un veritable cant al goig de l’illa mediterrània a partir d’un itinerari traçat de Tràpani a Palerm, fet des de la veu tenallada pel dolor i la decadència del cos.. Relat, doncs, d’estructura fragmentada: per una banda, l’esclat lluminós d’un calidoscopi de records d’aquell lloc on s’evoca la llum “més intensa del Mediterrani”. Per l’altra, l’ombra assetjadora de la mort, que entenebreix el present de l’autor i l’indueix a pouar amb avidesa en els records del sud com el més preuat dels bàlsams, força d’evasió i de resistència a l’enrunament de l’oblit.. “N’hi ha tantes, de Sicílies! Cadascú se’n fa una”. La de Piera és la Sicília que explica “la plural i dramàtica història de tots”; aquell lloc “imaginari, de tan real”. És la Sicília dels atzars i les trobades fortuïtes, del laberint d’Ortígia i la bellesa de la Font Aretusa, de les fotografies de ragazzi de Wilhelm von Gloeden, de la llengua viva de Leonardo Sciascia, del poder balsàmic dels records de Vitaliano Brancati, de la crònica de Muntaner i els records llegendaris de Roger de Llúria, de les descobertes d’autors oblidats i d’altres perles amagades; l’illa on encara es pot pregar als déus que et tornin les ganes de viure després d’un desamor napolità; la que és “més a prop del món antic que de la racionalitat il·lustrada”, la que s’esgrogueeix com una postal antiga.. Des de la cambra hospitalària, Piera va enfilant records, pensaments, segments del diari de viatge que escrivia. La memòria, que es desfulla en múltiples capes, és central en aquest relat: retalls d’història, llegendes i mites ens duen el record d’una tradició vital i cultural que ens arriba des del món antic i que amara la Mediterrània. Memòria, també, del passat comú medieval que agermana catalans i sicilians, l’eco del qual l’autor fa retentir de nou. Per altra banda, la memòria personal i viva d’una crònica de viatge, la memòria que redimeix dels mals del present; memòria que és llevat per a la imaginació; memòria de les paraules, dels parlars locals, que salven l’ànima de la realitat asèptica d’un hospital; memòria d’anècdotes petites, de trobades, de converses, que es fan grans quan es maceren amb la potència significadora de l’escriptor i l’experiència de la malaltia i del dolor.. La reflexió sobre la mort és un altre element fonamental del text. Experiència que a l’hospital és viscuda “de prop, però amagada”; a Sicília, amb esperpent: “directa, viva, feta tragèdia o comèdia segons l’atzar del moment”. El sud d’Itàlia l’ha ajudat a apropar-s’hi, a reconciliar-s’hi, a fitar-la als ulls, a determinar que “la mort no és aliena a la vida”. Llegireu, en aquest sentit, la bonica curiositat sobre les fruites de massapà, que els valencians regalen el dia de Sant Dionís per celebrar la vida i l’amor, i que els sicilians s’ofrenen el dia dels morts.. Així doncs, la memòria, la mort; i, entremig, la força reveladora i restituïdora de l’escriptura, que fa, de l’una i de l’altra, potències més nostres.. Josep Piera. Cap de Brot. 224 pàgines. 19,90 euros