Com que soc contista, un cop l’any aprofito alguna de les tribunes que tinc per rondinar una mica sobre el que passa amb els contes en aquest país. Aquesta setmana m’han revifat la ferida els blusquis i tuits del comunicador Pep Antoni Roig, que expressava a les xarxes el seu desconcert davant del poc cas mediàtic que es fa en general als premis Mercè Rodoreda. La veritat és que és incomprensible. I vergonyós.. Fa un parell d’anys, el va guanyar un amic meu, el Marc Vintró. Per això m’hi vaig fixar especialment. Ni un sol dels grans mitjans el va entrevistar ni va ressenyar el llibre. ¿Per què? Alguns diran: perquè els contes no interessen. Jo diria que és just al revés; potser interessen menys perquè no se’n parla. El que porta a un lector a llegir un llibre és un conjunt de factors, però si d’un llibre no n’ha sentit a parlar, serà més difícil que hi vagi a parar. ¿Com et pot interessar una cosa que no saps ni que existeix? Així que els periodistes no en parlen perquè se suposa que no interessen i llavors, esclar, acaben interessant menys. L’ou o la gallina, etcètera.. El mateix passa amb els editors, que senten un terror reverencial a publicar contes. No venen diuen. ¿Per què no venen? Perquè en alguns casos l’esforç de promoció que s’hi dedica és menor: com que parteixen de la base que no vendran, no hi dediquen els mateixos recursos i per tant, —oh, sorpresa— llavors venen menys. Just aquesta setmana he rebut les liquidacions de drets del 2024 dels meus llibres. Els valors acumulats de vendes de Sola (novel·la) i Cavalcarem tota la nit (contes) són idèntics. Els llibres de contes no venen fins que venen. No venen fins que se’ls dona espai als mitjans. No venen fins que l’editorial en fa una promoció forta. I sí, ho sé, estic deixant de banda la qualitat, però és que, no ens enganyem, en aquest país no cal que un llibre sigui especialment bo perquè els mitjans li donin espai o les editorials l’empenyin amb força.. També els lectors tenen les seves manies. «A mi no m’agraden els contes», diuen alguns. I altre cop, no agraden fins que agraden. A mi fa trenta anys no m’agradava cap formatge (o això em pensava), i ara, ves, m’encanten. Potser passa una mica com amb la verdura i la canalla: de petits els agrada i a mesura que creixen i la societat els ensenya que l’han de detestar, els comença a no agradar. Perquè la idea que el conte és un gènere menor es desprèn de les nostres pràctiques culturals, que menystenen el conte per sistema. Ho podem constatar, per exemple, amb la dotació insultantment inferior dels premis de conte en comparació amb els de novel·la o amb la limitació de certs premis que només accepten novel·les però no contes.. És especialment trist que això passi a casa nostra, on tenim una potentíssima tradició contística, des de Català, Rodoreda i Calders fins a Monzó, Pàmies o Moliner. És curiós també que en un món com el nostre, amb l’atenció fragmentada i poc temps disponible, el conte no sigui un gènere a l’alça. Jo, des que vaig descobrir el bon formatge, ja no l’he abandonat mai més.. Seguir leyendo
La idea que el conte és un gènere menor es desprèn de les nostres pràctiques culturals, que el menystenen per sistema
més ben dit. Columna. Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado. La idea que el conte és un gènere menor es desprèn de les nostres pràctiques culturals, que el menystenen per sistema. Toni Güell, guanyador del premi Mercè Rodoreda 2024ANDREA SILVÁN (ÒMNIUM CULTURAL). Com que soc contista, un cop l’any aprofito alguna de les tribunes que tinc per rondinar una mica sobre el que passa amb els contes en aquest país. Aquesta setmana m’han revifat la ferida els blusquis i tuits del comunicador Pep Antoni Roig, que expressava a les xarxes el seu desconcert davant del poc cas mediàtic que es fa en general als premis Mercè Rodoreda. La veritat és que és incomprensible. I vergonyós.. Más información. Rachel Cusk: “El Jo està culturalment acabat”. Fa un parell d’anys, el va guanyar un amic meu, el Marc Vintró. Per això m’hi vaig fixar especialment. Ni un sol dels grans mitjans el va entrevistar ni va ressenyar el llibre. ¿Per què? Alguns diran: perquè els contes no interessen. Jo diria que és just al revés; potser interessen menys perquè no se’n parla. El que porta a un lector a llegir un llibre és un conjunt de factors, però si d’un llibre no n’ha sentit a parlar, serà més difícil que hi vagi a parar. ¿Com et pot interessar una cosa que no saps ni que existeix? Així que els periodistes no en parlen perquè se suposa que no interessen i llavors, esclar, acaben interessant menys. L’ou o la gallina, etcètera.. El mateix passa amb els editors, que senten un terror reverencial a publicar contes. No venen diuen. ¿Per què no venen? Perquè en alguns casos l’esforç de promoció que s’hi dedica és menor: com que parteixen de la base que no vendran, no hi dediquen els mateixos recursos i per tant, —oh, sorpresa— llavors venen menys. Just aquesta setmana he rebut les liquidacions de drets del 2024 dels meus llibres. Els valors acumulats de vendes de Sola (novel·la) i Cavalcarem tota la nit (contes) són idèntics. Els llibres de contes no venen fins que venen. No venen fins que se’ls dona espai als mitjans. No venen fins que l’editorial en fa una promoció forta. I sí, ho sé, estic deixant de banda la qualitat, però és que, no ens enganyem, en aquest país no cal que un llibre sigui especialment bo perquè els mitjans li donin espai o les editorials l’empenyin amb força.. També els lectors tenen les seves manies. «A mi no m’agraden els contes», diuen alguns. I altre cop, no agraden fins que agraden. A mi fa trenta anys no m’agradava cap formatge (o això em pensava), i ara, ves, m’encanten. Potser passa una mica com amb la verdura i la canalla: de petits els agrada i a mesura que creixen i la societat els ensenya que l’han de detestar, els comença a no agradar. Perquè la idea que el conte és un gènere menor es desprèn de les nostres pràctiques culturals, que menystenen el conte per sistema. Ho podem constatar, per exemple, amb la dotació insultantment inferior dels premis de conte en comparació amb els de novel·la o amb la limitació de certs premis que només accepten novel·les però no contes.. És especialment trist que això passi a casa nostra, on tenim una potentíssima tradició contística, des de Català, Rodoreda i Calders fins a Monzó, Pàmies o Moliner. És curiós també que en un món com el nostre, amb l’atenció fragmentada i poc temps disponible, el conte no sigui un gènere a l’alça. Jo, des que vaig descobrir el bon formatge, ja no l’he abandonat mai més.. Tu suscripción se está usando en otro dispositivo. ¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?. Añadir usuarioContinuar leyendo aquí. Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.. ¿Por qué estás viendo esto?. Flecha. Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.. Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.. ¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.. En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.. Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.. Normas ›. Mis comentariosNormas. Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos. Please enable JavaScript to view the comments powered by Disqus.. Más información. Arxivat A. Cultura. Literatura. Contes. Narrativa. Escriptors. Premis literaris. Editorials. Mercè Rodoreda. Sergi Pàmies. Quim Monzo. Pere Calders. Empar Moliner. Si está interesado en licenciar este contenido, pinche aquí. _. Últimas noticias. 12:4112:2812:2012:17. Lo más visto