El darrer pirata (català) del Carib ja té novel·la

El passat no només interessa als historiadors, sinó que també és recurs habitual per a diferents format de ficció, amb un grau de llicències i anacronismes variables segons les necessitats del relat i les habilitats de qui escriu. De fet, el camí és bidireccional, ja que la recerca i l’assaig disciplinaris no dubten a fer servir tècniques narratives a l’encalç d’una major i millor divulgació més enllà dels àmbits universitaris.. Seguir leyendo

Jordi Maluquer de Motes, prestigiós nom de la historiografia catalana i espanyola, s’ha deixat temptar per la ficció amb ‘El darrer viatge de la goleta Panda’, on recrea la vida del capità Pere Gibert

literatura

Crítica

Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

«Maluquer de Motes ens il·lustra sobre mil i un detalls de la vida a Washington, l’Havana, Madrid, la costa catalana o l’illa de Fernando Poo». Obra de Frank Silva (1874)Smith Collection/Gado (Getty Images)

El darrer que s’ha deixat temptar per l’exploració de la ficció ha estat Jordi Maluquer de Motes (Barcelona, 1946), reconegut i prestigiós nom de la historiografia catalana i espanyola des de la seva càtedra d’Història i Institucions Econòmiques a la UAB. Avui ja emèrit, ens repta a acompanyar-lo a El darrer viatge de la goleta Panda, on recrea la vida del capità Pere Gibert (Altafulla, 1791) i la seva tripulació des del salvatge atac pirata protagonitzat per la seva goleta contra el mercant nord-americà Mexican el 1832 fins la seva execució a la forca el 1835.

Maluquer aconsegueix superar el desafiament amb nota. Primer de tot, perquè la novel·la té fonaments sòlids amb les seves tres grans línies de recerca com a historiador. D’una banda, el seu profund coneixement del XIX espanyol, al qual es va apropar des de la història de les idees, amb la seva tesi sobre la recepció del socialisme a casa nostra. De l’altra, la seva progressiva especialització en el procés d’industrialització lligat a la consolidació de l’estat liberal, convertint-se en imprescindible baula entre la generació dels Jordi Nadal o Josep Fontana i els seus propis deixebles i estudiants. I, finalment, la seva recerca pionera iniciada als primers setanta sobre el tràfic d’esclaus i la burgesia catalana, que va ampliar fins dominar el món colonial, especialment l’antillà.

A aquest canemàs se sumen la rica documentació generada pels arxius britànics, pel judici estatunidenc i per l’administració espanyola, i la figura del protagonista —el darrer pirata de l’Atlàntic—, bastida intel·ligentment a partir dels clarobscurs de tot bon personatge. Aquestes contradiccions també són presents en molts altres dels noms principals de la narració, des del cabdill negrer Sangatonga al president Andrew Jackson, passant pel segon del Panda Bernardo de Soto o el capità britànic Henry D. Trotter. Tot plegat situa la novel·la al nivell d’obres d’èxit recent com Els nàugrafs del Wager de David Grann (Ara Llibres, 2025).

A més, Maluquer de Motes ens il·lustra sobre el corsarisme amb què el rei Ferran VII pressionava les independitzades colònies hispanoamericanes; sobre la centralitat de Cuba en el delmat comerç colonial espanyol i la seva influència a tot el Carib; sobre el lucratiu tràfic d’esclaus —especialment arran de la decantació britància envers l’abolicionisme— a la costa guineana, integrat en una xarxa global atlàntica; i sobre mil i un detalls de la vida a Washington, l’Havana, Madrid, la costa catalana o l’illa de Fernando Poo. Res no s’escapa als coneixements enciclopèdics de l’autor, capaç d’aplegar des de la mítica crema de la fàbrica Bonaplata fins a les intrigues diplomàtiques dels Estats Units, aleshores tot just potència emergent del nou món postrevolucions burgeses.