Del 29 de novembre al 7 de desembre, Barcelona es trasllada a Mèxic, Diada de Sant Jordi inclosa. La periodista Anna Guitart (Barcelona, 49 anys) ha sigut l’encarregada de comissarirar per la FIL de Guadalajara el programa de Barcelona com a convidada d’honor. Es podria resumir en dues idees: novetat i multidisciplinarietat. La proposta de Guitart pretén anar més enllà del boom i l’exili, temes evidents si algú pensa en la connexió literària entre Barcelona i Mèxic, per oferir al públic “l’oportunitat de descobrir una nova ciutat”. Ho farà amb els 70 escriptors convidats, però també amb un programa que inclou música, teatre o gastronomia sota el lema “Vindran les flors”, una frase de Mercè Rodoreda que parla sobre ciclicitat i regeneració.
Pregunta. Li arriba l’encàrrec. Què fa?
Resposta. Demano d’anar a veure la fira, perquè estava a punt de començar. Havíem de saber on ens convidaven, què esperaven de nosaltres i com explicar Barcelona. El més important va ser saber que els autors que publiquen en català havien de tenir traducció al castellà. És molt bàsic, però va ser molt important, i hem treballat en aquesta direcció amb l’Institut Ramon Llull.
P. I quina conclusió en treu?
R. La relació entre Mèxic i Catalunya és molt fructífera, hi ha moltes històries. I vull que allà les recordem i reivindiquem. Molts d’aquests intercanvis construeixen la Barcelona literària d’avui. Però són històries que em sembla que ja hem explicat; Catalunya va ser la convidada l’any 2004. Vint-i-un anys després, cal explicar on som ara, què ha passat durant tot aquest temps, perquè la Barcelona d’ara és molt diferent de la del 2004. Vull que la idea de Barcelona es vinculi al que s’està fent ara, perquè és molt valuós.
Si anéssim a explicar una Barcelona ideal, faríem trampa
P. Creu que entre el relat de la Barcelona actual i el de l’exili o el boom hi ha un tall?
R. No crec que hi hagi un tall, Barcelona continua sent casa de molts autors llatinoamericans. Des de Cristina Peri Rossi, que fa temps que hi és, fins a Juan Pablo Villalobos, que n’és pràcticament fill adoptiu, o la Paulina Flores, que s’hi va instal·lar fa un o dos anys, però com veiem al seu últim llibre, en ella Barcelona és central. Som fruit d’aquestes històries passades. Per altra banda, per a nosaltres ha estat molt important anar-hi després d’Espanya; el seu lema era “Camino de ida y vuelta”, i l’exili va ser-hi molt present. Si ells no ho haguessin fet, hauria tractat l’exili d’una altra manera. I tanmateix està molt present: hi ha un homenatge a Pere Calders, que va estar exiliat a Mèxic, hi serà José M. Murià, que és fill d’exiliats, també Roger Bartra i Aurelio Major parlant-ne en actes… El tema hi serà, però no serà el tema central.
P. I quin és el nou relat?
R. No es pot explicar Barcelona amb un sol relat, n’hi ha molts. Alguns no són de la Barcelona més brillant. A vegades pensem massa en Barcelona en termes de lluïment, i també vull que expliquem els problemes que estan determinant la nostra existència. No ens n’hem d’avergonyir. Si hi anéssim a explicar una Barcelona ideal, faríem trampa. I alhora, mira com parla la Rosalía de Barcelona a l’entrevista del pòdcast Ràdio Noia: l’estima, és casa. Els qui hi vivim, hi tenim una relació d’amor-odi, on l’amor és molt gran. Hi haurà la mirada meravellosa sobre la ciutat d’Eduardo Mendoza, però també la del conflicte: per exemple, amb una taula sobre la transformació de la ciutat on participaran Tina Vallès, Adrià Pujol, Victoria Szpunberg i Eduard Olesti. No serà gens idíl·lica, parlaran de precarietat.
P. I més enllà de Barcelona com a ciutat literària, se’n parlarà com a capital catalana?
R. No volia explicar Barcelona des de l’Eixample. M’hauria agradat portar Irene Solà, que és un exemple d’altres relats desvinculats del ciment. S’ha fet alguna picada d’ullet a altres propostes. Però tampoc hi havia la voluntat de representar tots els territoris de parla catalana, calia delimitar.
P. Aquesta pluralitat de relats a vegades és conflictiva. Un exemple és la llengua. Com quedarà representat?
R. Explicarem que aquí es viu en català. A la llibreria, la majoria de títols seran en castellà, però també n’hi haurà en català. Vaig encarregar a Màrius Serra, que escriu sobre el català, i a Juan Pablo Villalobos, que és mexicà i viu aquí, que expliquin el català d’una forma lúdica. Tampoc tràgicament, el tema ha d’estar tractat amb naturalitat.
P. Com construeix la llista d’escriptors convidats?
R. Era important que els escriptors no repetissin amb Espanya. I també equilibris de gènere, generacionals, escriptors més o menys consolidats, d’editorials… A més, hi ha una part de diàleg amb l’organització. Ells demanaven alguns autors que no estan actualitzats o que fa molts anys que no publiquen. Coneixen sobretot escriptors premiats o alguns que hi van anar el 2004. Eduardo Mendoza és conegut pel Princesa d’Astúries. Serrat era un nom indiscutible per a tots. És una figura importantíssima que es va exiliar a Mèxic, però ell ens ha dit des del principi que hi va per parlar de Barcelona, no per fer-hi cap concert.
P. Què en pensa, de les queixes sobre la llista, com la d’Ildefonso Falcones?
R. La llista és de 70 autors. N’hi ha molts que no hi són i que podrien ser-hi. I també molta gent que els ho hem demanat i ens ha dit que no, per motius de salut. És evident que no hi ha cap argument ideològic, en aquesta tria.
P. Un argument que ell feia servir era que molts autors són poc coneguts, però si mirem la llista en català, hi ha una aposta clara per la literatura comercial.
R. Hi serà Miquel de Palol, que és tan literari que la setmana que ve participa en una conversa amb el premi Nobel perquè estan al mateix nivell, i també Xavier Bosch, que té una altra ambició literària. I les dues opcions literàries són bones.
P. Quin és el recorregut de les traduccions del català al castellà que heu impulsat, més enllà de la FIL?
R. Aquest és el repte: despertar les ganes a la societat mexicana que tots aquests autors arribin a molta gent. La distribució d’aquí cap allà és molt complicada, i una de les nostres ambicions és ajudar a posar-hi una mica de remei, que els llibres arribin. Per això hem intentat que les traduccions es publiquin en editorials mexicanes.
P. Per tant, el lector mexicà no deu conèixer més de set o vuit noms d’aquests 70. Com vol seduir-lo?
R. Amb la proposta multidisciplinària. Hi hem posat més èmfasi que convidats d’honor anteriors. Jo pensava que havia de fer un programa literari, però llavors vaig descobrir que la fira permet explicar Barcelona de moltes maneres diferents. Poden acostar-se a la música, per exemple: si escoltes Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi durant dos minuts, et quedes tot el concert. La Veronal és una referència de nivell internacional. Portem arts escèniques; l’any passat Espanya no ho va fer. La meva proposta és un relat multidisciplinari sobre la Barcelona actual: les coses no passen aïlladament. Però si hi ha coses que pots unir, les expliques millor, com si fos una història: fem un homenatge a Verdaguer amb Roger Mas, que el canta, dos poetes s’hi inspiren, i Cabosanroque n’ha fet una instal·lació artística que portem cap allà. Ho modera Izaskun Arretxe, que des de l’Institut Ramon Llull està intentant que Verdaguer sigui abraçat pel món. O podem muntar un dinar que parli de gastronomia d’aquí però també de Vázquez Montalbán. Hem fet una aposta important pel disseny, tant en la imatge gràfica (que no s’havia fet mai) com en les exposicions, perquè Barcelona és puntera. Hem d’aprofitar cada oportunitat per crear relat sobre Barcelona.
La distribució d’aquí cap allà és molt complicada, i una de les nostres ambicions és ajudar a posar-hi una mica de remei
P. D’on ve el finançament?
R. És tot públic, de l’Ajuntament i la Generalitat. Una part molt gran que s’ha pagat amb la taxa turística. Hem treballat amb l’IRL en les traduccions, amb institucions que ens han ajudat a configurar el programa… I l’ICEC ha obert un programa de subvencions perquè hi vagin editorials: n’hi aniran 108, i per 56 d’elles serà el primer cop. Aquest desembarcament és importantíssim, serà una llavor.
P. Què ha de passar perquè doni la fira per bona?
R. Podrem estar contents si hem aconseguit generar un interès: si hem fet que una pel·lícula com El 47, que aquí ha sigut tan important, els desperti alguna cosa. I també si, a partir de l’any que ve o l’altre, veiem fruits d’això que hem plantat.
La programació que proposa la periodista destaca per la voluntat de presentar nous escriptors i la multidisciplinarietat
Del 29 de novembre al 7 de desembre, Barcelona es trasllada a Mèxic, Diada de Sant Jordi inclosa. La periodista Anna Guitart (Barcelona, 49 anys) ha sigut l’encarregada de comissarirar per la FIL de Guadalajara el programa de Barcelona com a convidada d’honor. Es podria resumir en dues idees: novetat i multidisciplinarietat. La proposta de Guitart pretén anar més enllà del boom i l’exili, temes evidents si algú pensa en la connexió literària entre Barcelona i Mèxic, per oferir al públic “l’oportunitat de descobrir una nova ciutat”. Ho farà amb els 70 escriptors convidats, però també amb un programa que inclou música, teatre o gastronomia sota el lema “Vindran les flors”, una frase de Mercè Rodoreda que parla sobre ciclicitat i regeneració.
Pregunta. Li arriba l’encàrrec. Què fa?
Resposta. Demano d’anar a veure la fira, perquè estava a punt de començar. Havíem de saber on ens convidaven, què esperaven de nosaltres i com explicar Barcelona. El més important va ser saber que els autors que publiquen en català havien de tenir traducció al castellà. És molt bàsic, però va ser molt important, i hem treballat en aquesta direcció amb l’Institut Ramon Llull.
P. I quina conclusió en treu?
R. La relació entre Mèxic i Catalunya és molt fructífera, hi ha moltes històries. I vull que allà les recordem i reivindiquem. Molts d’aquests intercanvis construeixen la Barcelona literària d’avui. Però són històries que em sembla que ja hem explicat; Catalunya va ser la convidada l’any 2004. Vint-i-un anys després, cal explicar on som ara, què ha passat durant tot aquest temps, perquè la Barcelona d’ara és molt diferent de la del 2004. Vull que la idea de Barcelona es vinculi al que s’està fent ara, perquè és molt valuós.
Si anéssim a explicar una Barcelona ideal, faríem trampa
P. Creu que entre el relat de la Barcelona actual i el de l’exili o el boom hi ha un tall?
R. No crec que hi hagi un tall, Barcelona continua sent casa de molts autors llatinoamericans. Des de Cristina Peri Rossi, que fa temps que hi és, fins a Juan Pablo Villalobos, que n’és pràcticament fill adoptiu, o la Paulina Flores, que s’hi va instal·lar fa un o dos anys, però com veiem al seu últim llibre, en ella Barcelona és central. Som fruit d’aquestes històries passades. Per altra banda, per a nosaltres ha estat molt important anar-hi després d’Espanya; el seu lema era “Camino de ida y vuelta”, i l’exili va ser-hi molt present. Si ells no ho haguessin fet, hauria tractat l’exili d’una altra manera. I tanmateix està molt present: hi ha un homenatge a Pere Calders, que va estar exiliat a Mèxic, hi serà José M. Murià, que és fill d’exiliats, també Roger Bartra i Aurelio Major parlant-ne en actes… El tema hi serà, però no serà el tema central.
P. I quin és el nou relat?
R. No es pot explicar Barcelona amb un sol relat, n’hi ha molts. Alguns no són de la Barcelona més brillant. A vegades pensem massa en Barcelona en termes de lluïment, i també vull que expliquem els problemes que estan determinant la nostra existència. No ens n’hem d’avergonyir. Si hi anéssim a explicar una Barcelona ideal, faríem trampa. I alhora, mira com parla la Rosalía de Barcelona a l’entrevista del pòdcast Ràdio Noia: l’estima, és casa. Els qui hi vivim, hi tenim una relació d’amor-odi, on l’amor és molt gran. Hi haurà la mirada meravellosa sobre la ciutat d’Eduardo Mendoza, però també la del conflicte: per exemple, amb una taula sobre la transformació de la ciutat on participaran Tina Vallès, Adrià Pujol, Victoria Szpunberg i Eduard Olesti. No serà gens idíl·lica, parlaran de precarietat.
P. I més enllà de Barcelona com a ciutat literària, se’n parlarà com a capital catalana?
R. No volia explicar Barcelona des de l’Eixample. M’hauria agradat portar Irene Solà, que és un exemple d’altres relats desvinculats del ciment. S’ha fet alguna picada d’ullet a altres propostes. Però tampoc hi havia la voluntat de representar tots els territoris de parla catalana, calia delimitar.
P. Aquesta pluralitat de relats a vegades és conflictiva. Un exemple és la llengua. Com quedarà representat?
R. Explicarem que aquí es viu en català. A la llibreria, la majoria de títols seran en castellà, però també n’hi haurà en català. Vaig encarregar a Màrius Serra, que escriu sobre el català, i a Juan Pablo Villalobos, que és mexicà i viu aquí, que expliquin el català d’una forma lúdica. Tampoc tràgicament, el tema ha d’estar tractat amb naturalitat.
P. Com construeix la llista d’escriptors convidats?
R. Era important que els escriptors no repetissin amb Espanya. I també equilibris de gènere, generacionals, escriptors més o menys consolidats, d’editorials… A més, hi ha una part de diàleg amb l’organització. Ells demanaven alguns autors que no estan actualitzats o que fa molts anys que no publiquen. Coneixen sobretot escriptors premiats o alguns que hi van anar el 2004. Eduardo Mendoza és conegut pel Princesa d’Astúries. Serrat era un nom indiscutible per a tots. És una figura importantíssima que es va exiliar a Mèxic, però ell ens ha dit des del principi que hi va per parlar de Barcelona, no per fer-hi cap concert.
P. Què en pensa, de les queixes sobre la llista, com la d’Ildefonso Falcones?
R. La llista és de 70 autors. N’hi ha molts que no hi són i que podrien ser-hi. I també molta gent que els ho hem demanat i ens ha dit que no, per motius de salut. És evident que no hi ha cap argument ideològic, en aquesta tria.
P. Un argument que ell feia servir era que molts autors són poc coneguts, però si mirem la llista en català, hi ha una aposta clara per la literatura comercial.
R. Hi serà Miquel de Palol, que és tan literari que la setmana que ve participa en una conversa amb el premi Nobel perquè estan al mateix nivell, i també Xavier Bosch, que té una altra ambició literària. I les dues opcions literàries són bones.
P. Quin és el recorregut de les traduccions del català al castellà que heu impulsat, més enllà de la FIL?
R. Aquest és el repte: despertar les ganes a la societat mexicana que tots aquests autors arribin a molta gent. La distribució d’aquí cap allà és molt complicada, i una de les nostres ambicions és ajudar a posar-hi una mica de remei, que els llibres arribin. Per això hem intentat que les traduccions es publiquin en editorials mexicanes.
P. Per tant, el lector mexicà no deu conèixer més de set o vuit noms d’aquests 70. Com vol seduir-lo?
R. Amb la proposta multidisciplinària. Hi hem posat més èmfasi que convidats d’honor anteriors. Jo pensava que havia de fer un programa literari, però llavors vaig descobrir que la fira permet explicar Barcelona de moltes maneres diferents. Poden acostar-se a la música, per exemple: si escoltes Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi durant dos minuts, et quedes tot el concert. La Veronal és una referència de nivell internacional. Portem arts escèniques; l’any passat Espanya no ho va fer. La meva proposta és un relat multidisciplinari sobre la Barcelona actual: les coses no passen aïlladament. Però si hi ha coses que pots unir, les expliques millor, com si fos una història: fem un homenatge a Verdaguer amb Roger Mas, que el canta, dos poetes s’hi inspiren, i Cabosanroque n’ha fet una instal·lació artística que portem cap allà. Ho modera Izaskun Arretxe, que des de l’Institut Ramon Llull està intentant que Verdaguer sigui abraçat pel món. O podem muntar un dinar que parli de gastronomia d’aquí però també de Vázquez Montalbán. Hem fet una aposta important pel disseny, tant en la imatge gràfica (que no s’havia fet mai) com en les exposicions, perquè Barcelona és puntera. Hem d’aprofitar cada oportunitat per crear relat sobre Barcelona.
La distribució d’aquí cap allà és molt complicada, i una de les nostres ambicions és ajudar a posar-hi una mica de remei
P. D’on ve el finançament?
R. És tot públic, de l’Ajuntament i la Generalitat. Una part molt gran que s’ha pagat amb la taxa turística. Hem treballat amb l’IRL en les traduccions, amb institucions que ens han ajudat a configurar el programa… I l’ICEC ha obert un programa de subvencions perquè hi vagin editorials: n’hi aniran 108, i per 56 d’elles serà el primer cop. Aquest desembarcament és importantíssim, serà una llavor.
P. Què ha de passar perquè doni la fira per bona?
R. Podrem estar contents si hem aconseguit generar un interès: si hem fet que una pel·lícula com El 47, que aquí ha sigut tan important, els desperti alguna cosa. I també si, a partir de l’any que ve o l’altre, veiem fruits d’això que hem plantat.